Al llit.

Un relat de: no hi sóc

Estava allà estirada sobre el llit, mirant cap a dalt amb els petits raigs de llum que entraven pel balcó, el sostre, blanc i net, sense absolutament cap obstacle, que fes que en la seva gran dimensió hi hagués alguna cosa diferent, alguna cosa que destruís la seva llisor i homogeneïtat, i per un instant s'imagina que la seva vida és igual sense cap entrebanc sense cap obstacle per a superar, que la seva vida fos ideal, feina, amics, amor, família, salut, diners i tota la resta de la seva vida, que ho tingues tot, tot el que ella desitjava tenir a la seva vida, i de repent va deixar de tenir aquest pensament quan va baixar la vista des de dalt cap al seu costat esquerra del llit i va observar-lo, estava dormint plàcidament, transmitent pau i felicitat, i estava amb la boca mig entreoberta i a ella li agradava, li encantaven aquests petits moments de silenci amb ell observant-lo i que s'havia que ell ho notava i en algun moment o altre sense esperar-ho obriria els ulls la miraria i tots dos somriurien i així va ser; i pel seu cap ara passava que no suportaria que la seva vida fos com el sostre, sobretot perquè si no hagués ensopegat amb alguna que altra pedra no l'hauria conegut i no podria haver sentit totes aquelles experiències que havia sentit estant al seu costat.

Comentaris

  • Preciós!![Ofensiu]
    jOaneTa | 28-02-2007 | Valoració: 10

    M'encanta...és tan tendre i senzill... i diu quelcom tan màgic. Jo també desitjava això m'odiava per tenir tants problemes i ensopegar i caure tants cops. Ara tinc amics, i parella amb la que callo més que parlo i on les mirades i les abraçades ho són gairabé tot i entenc a la perfecció el que expresa el teu relat. Ensopegar amb una pedra no és dolorós perquè gràcies a això tens molt més.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de no hi sóc

no hi sóc

11 Relats

10 Comentaris

9016 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer ja fa uns anyets exactament el 1986, he de dir que des de sempre he estat de números, d'aquí el motiu pel qual els meus relats poden ser una mica....

Vaig començar a escriure, quan de petiteta hem van regalar un diari personal, i ja fa uns anys que vaig començar a escriure els petits assaigs que estic publicant per aquí. Aquests petits relats són fruit de que en l'escriptura, encara que no sigui una de les coses que s'hem donin millor, he trobat un petita escapatòria en els mals moments. intentar plasmar en un escrit allò que hem passa per dins, moltes vegades no ho aconsegueixo, però per mi és com una petita teràpia, que molts cops, hem funciona.

Doncs res més per part meva simplement que gaudiu dels relats que hi ha per aquí i no deixeu mai d'escriure!!