Al llit.

Estava allà estirada sobre el llit, mirant cap a dalt amb els petits raigs de llum que entraven pel balcó, el sostre, blanc i net, sense absolutament cap obstacle, que fes que en la seva gran dimensió hi hagués alguna cosa diferent, alguna cosa que destruís la seva llisor i homogeneïtat, i per un instant s'imagina que la seva vida és igual sense cap entrebanc sense cap obstacle per a superar, que la seva vida fos ideal, feina, amics, amor, família, salut, diners i tota la resta de la seva vida, que ho tingues tot, tot el que ella desitjava tenir a la seva vida, i de repent va deixar de tenir aquest pensament quan va baixar la vista des de dalt cap al seu costat esquerra del llit i va observar-lo, estava dormint plàcidament, transmitent pau i felicitat, i estava amb la boca mig entreoberta i a ella li agradava, li encantaven aquests petits moments de silenci amb ell observant-lo i que s'havia que ell ho notava i en algun moment o altre sense esperar-ho obriria els ulls la miraria i tots dos somriurien i així va ser; i pel seu cap ara passava que no suportaria que la seva vida fos com el sostre, sobretot perquè si no hagués ensopegat amb alguna que altra pedra no l'hauria conegut i no podria haver sentit totes aquelles experiències que havia sentit estant al seu costat.