Persones

Un relat de: no hi sóc

Les persones canvien al llarg del temps, o el que passa és que realment no les coneixem i a mesura que passa el temps, anem veien i aprenent parts d'aquesta persona, pensaments, accions, reaccions. Algun cop podem arribar a dir que coneixem alguna persona? que sabem lo que pot arribar a pensar de com reaccionar davant diverses situacions? si la resposta és positiva, llavors perquè després de passar molt temps amb una persona, parlant, vivint coses juntes, moments inoblidables, moments que quedaran en la memòria durant tota la vida, perquè de sobte, un dia, un dia qualsevol, cap en concret, et falla, reacciona d'una manera totalment incoherent i contraria de com ho hagués fet fins aquell moment; perquè? ha canviat? En realitat ho dubto molt, una persona no pot canviar tant, no pot passar del blanc al negre com si res; llavors la única opció que hem queda, que hem passa pel meu cap, és que realment no coneixia aquesta persona, que en ment no tenia la realitat i la persona que tinc just al meu davant passa a ser una persona totalment desconeguda als meus ulls.

Comentaris

  • Conèixer...[Ofensiu]
    natasha | 23-08-2009

    ... algú a la perfecció és gairebè una utopia, cla haver-hi compartit molt, massa i fins i tot així, sempre ens sorprendrà.
    A més, la vida ens canvia, inesperadament una reacció pot semblar fora de lloc, ens pot fer canviar la perspectiva des de la que ens miravem aquesta persona... potser aquí també rau la màgia de crèixer junts...

l´Autor

Foto de perfil de no hi sóc

no hi sóc

11 Relats

10 Comentaris

10076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer ja fa uns anyets exactament el 1986, he de dir que des de sempre he estat de números, d'aquí el motiu pel qual els meus relats poden ser una mica....

Vaig començar a escriure, quan de petiteta hem van regalar un diari personal, i ja fa uns anys que vaig començar a escriure els petits assaigs que estic publicant per aquí. Aquests petits relats són fruit de que en l'escriptura, encara que no sigui una de les coses que s'hem donin millor, he trobat un petita escapatòria en els mals moments. intentar plasmar en un escrit allò que hem passa per dins, moltes vegades no ho aconsegueixo, però per mi és com una petita teràpia, que molts cops, hem funciona.

Doncs res més per part meva simplement que gaudiu dels relats que hi ha per aquí i no deixeu mai d'escriure!!