Diumenge

Un relat de: no hi sóc

Diumenge, paraula que a la seva definició inclou no fer res, no fer res d'útil, res de profit; i més concretament en aquest diumenge amb ganes només de fer la fotosíntesis; sí una bona idea desprès de passar-te tota la setmana tancada en les mateixes quatre parets, sí, decideixes que és l'objectiu d'avui. Sola? no, millor acompanyada, penses i amb la primera persona que penses és ella, la truques, esperes amb impaciència que no et surti el contestador, ja que això significaria que ahir va sortir de festa i encara està dormint; sona el telèfon i al quart to, quan estaves apunt de penjar, et contesta, parleu d'estupideses, ella també té ganes de prendre el sol, talleu la conversa, la vas a buscar a casa seva i aneu cap al parc, això sí, amb uns llibres sota el braç, que han servit d'excusa per fer alguna cosa útil durant el diumenge, arribeu al lloc, havent passat anteriorment per la xurreria i la cafeteria; un cop a la gespa i després d'haver esmorzat, et poses a fer una mica de feina, m'entres veus com ella fa mil i una coses abans d'obrir el llibre que s'ha emportat, i entre d'altres coses s'estira al teu costat amb el cap repenjat a la teva cuixa i en un tres i no res observes que s'ha adormit, ja no et contesta als teus comentaris ni explicacions, de repent estant adormida es gira de cara cap a tu; encara amb els ulls closos amb una mà et busca la teva, la troba i amb l'altra mà la subjecta i es torna a dormir profundament, tu ja no pots fer res amb la mà lligada a ella, només mirar-la, observar-la m'entres dorm, amb una cara que et transmet tranquil·litat, pau, harmonia i per un moment tots els teus problemes desapareixen i de sobte ten adones que no saps quan de temps fa ja que l'estàs mirant a ella, solament a ella.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de no hi sóc

no hi sóc

11 Relats

10 Comentaris

10053 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer ja fa uns anyets exactament el 1986, he de dir que des de sempre he estat de números, d'aquí el motiu pel qual els meus relats poden ser una mica....

Vaig començar a escriure, quan de petiteta hem van regalar un diari personal, i ja fa uns anys que vaig començar a escriure els petits assaigs que estic publicant per aquí. Aquests petits relats són fruit de que en l'escriptura, encara que no sigui una de les coses que s'hem donin millor, he trobat un petita escapatòria en els mals moments. intentar plasmar en un escrit allò que hem passa per dins, moltes vegades no ho aconsegueixo, però per mi és com una petita teràpia, que molts cops, hem funciona.

Doncs res més per part meva simplement que gaudiu dels relats que hi ha per aquí i no deixeu mai d'escriure!!