La trucada

De repent una trucada totalment inesperada i sorprenent, no se l'esperava per res del món, però al mateix temps la desitjava amb tota la seva ansietat, sentir el soroll del mòbil, agafar-lo i veure qui és, qui l'està trucant, i li apareix un somriure al seu rostre, respon la trucada d'una manera natural, fent veure que no l'esperava que el truqués, i que en realitat des de que s'ha despertat aquest matí ja ha pensat a veure a quina hora el trucaria. Penja el mòbil, la trucada s'ha acabat, l'objectiu del dia d'avui al aixecar-se s'ha fos, ja està fet; lo que tan desitjava des de ja feia uns dies ja està passat, aquest vespre el veurà un altre cop. Fins que arribi aquest moment no té res més a fer, simplement que el rellotge marqui l'hora per poder marxar, ja no cal que estigui la resta del dia al costat del telèfon, ja no espera cap més trucada, ja ningú més trucarà. Just quan esta apunt d'arribar el moment de sortir de casa, li torna a sonar el telèfon, potser se n'ha penedit, s'ho ha pensat un altre cop i ha canviat d'idea; i abans de contestar mira qui és, li sorprèn i sense voler dibuixa un somriure a la seva cara, contesta, parla, és un amic que la necessita i s'havia que si la trucava li respondria, penja, ho deixa tot i es dirigeix cap a casa seva per arribar-hi lo més aviat possible encara que l'últim que li ha dit és que no calia que hi anés.