Al parc

Un relat de: no hi sóc

Estava allà assentada, sola, sola amb als seus pensaments que no paraven de cridar dins del seu cap, sola però de sobte va aixecar el cap i va veure uns infants jugant amb les fulles grogues caigudes dels arbres d'aquell parc situat a les afores de la gran ciutat que ella tant odiava, i s'havia jurat a ella mateixa mil i un cops que aquell seria l'últim any, l'últim any que es quedava allà que deixaria el treball, el seu pis minúscul, i les poques amistats si se'n pot dir així, i aniria lluny, molt lluny a un nou lloc on començar de nou, però ja sabia en el fons que tornaria a passar exactament lo mateix, que en poc temps tornaria a sentir aquella buidor per dins, la sensació de no pertànyer en aquell lloc, de veure-ho tot com a estrany, com tot lo que li envoltés no pogués pertànyer al seu entorn, i tot tornaria a passar una i una altra vegada, ja que realment mai trobaria el seu lloc, el lloc on seria era mateixa que es sentis còmoda, ja que primerament hauria de saber qui és ella realment, de lo que busca cada vegada en el lloc nou, buscar i no para de buscar, i no trobarà mai fins que no sàpiga lo que busca.

Comentaris

  • Buida i de cap lloc...[Ofensiu]
    jOaneTa | 28-02-2007 | Valoració: 10

    Jo també tenc un lloc des d'on veig el poble que em torna boja, un poble que m'oprimeix i on la gent no és com jo pensava... no encaixo aquí i dia rera dia em dic a mi mateixa avui no torno, però aquí segueixo, esperant que algú em digui vine amb jo perquè malgrat tenir clar que vull partir no vull pas fer-ho sola...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de no hi sóc

no hi sóc

11 Relats

10 Comentaris

9016 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer ja fa uns anyets exactament el 1986, he de dir que des de sempre he estat de números, d'aquí el motiu pel qual els meus relats poden ser una mica....

Vaig començar a escriure, quan de petiteta hem van regalar un diari personal, i ja fa uns anys que vaig començar a escriure els petits assaigs que estic publicant per aquí. Aquests petits relats són fruit de que en l'escriptura, encara que no sigui una de les coses que s'hem donin millor, he trobat un petita escapatòria en els mals moments. intentar plasmar en un escrit allò que hem passa per dins, moltes vegades no ho aconsegueixo, però per mi és com una petita teràpia, que molts cops, hem funciona.

Doncs res més per part meva simplement que gaudiu dels relats que hi ha per aquí i no deixeu mai d'escriure!!