Aparença

Un relat de: no hi sóc

L'aparença, en un principi és el que ens defineix davant un estrany, un desconegut amb el qual no hem intercanviat ni un sol mot, ens hi acostem per parlar-hi, i ambdós en aquest temps que es tarda en dona tres passos ja s'han fet una idea de l'altre, ho fem d'una manera totalment involuntària, abans de dir res ja tenim una idea preconcebuda de l'altra persona, com és, que pensa, els seus ideals, i coses més simples com l'edat, estat civil i econòmic...; però el que podem fer és anar a llocs diferents, a bars nous, a diferents restaurants, posar-te roba que normalment no et posaries, seriem una altra persona, una persona que fins i tot tu mateix no et coneixeries; llavors la idea que té l'altre de tu és errònia, equivocada, és totalment diferent a la realitat, llavors l'idea que naltres tenim de l'altre també pot ser equivocada, però ja tenim una idea construïda dins nostre, al pensament, i vulguem o no, ens influeix, ens afecta, i condicionarà des d'un principi la relació que podríem arribar a tenir amb l'altra persona, només ens serà possible alliberar-nos d'aquesta idea, si algun dia arribem a conèixer realment l'altra persona i adornar-nos-en que lo que inicialment pensàvem era erroni, no era la realitat; però, quantes vegades no ens deixem influir per aquesta imatge i rebutgem al instant qualsevol contacte amb l'altre; i com a conseqüència la impossibilitat d'arribar a conèixer-se mútuament?

Comentaris

  • no conèxer-sí conèixer-soprresa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-10-2007 | Valoració: 9

    Confio trobar-te NO HI SÓC. Estic convençut que alguna vegada ets un SÓC.

    He gaudit caminant pel teu relat.

    És un cant al valor SORPRESA que, ara per ara, no ens ensenyen, i trobem.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de no hi sóc

no hi sóc

11 Relats

10 Comentaris

8987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer ja fa uns anyets exactament el 1986, he de dir que des de sempre he estat de números, d'aquí el motiu pel qual els meus relats poden ser una mica....

Vaig començar a escriure, quan de petiteta hem van regalar un diari personal, i ja fa uns anys que vaig començar a escriure els petits assaigs que estic publicant per aquí. Aquests petits relats són fruit de que en l'escriptura, encara que no sigui una de les coses que s'hem donin millor, he trobat un petita escapatòria en els mals moments. intentar plasmar en un escrit allò que hem passa per dins, moltes vegades no ho aconsegueixo, però per mi és com una petita teràpia, que molts cops, hem funciona.

Doncs res més per part meva simplement que gaudiu dels relats que hi ha per aquí i no deixeu mai d'escriure!!