Cercador
Distància
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
Només fóreu amants en els teus somnis;
vau observar en tot moment la distància
suficient per mantenir l'encís
d'un breu alè o d'un perfum dolcíssim.
I cada nit, potser en contrapartida,
t'ofegaves en un llit de silenci
i a glops d'angoixa i de desesperança
bevies de la insòlita bellesa
que, als quatre vents, els seus ulls proclamaven.
Comentaris
-
5e aniversari[Ofensiu]Jere Soler G | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
Per a...[Ofensiu]onatge | 24-11-2008 | Valoració: 10
la relfexió. De vegades la conducta humana és un poema...
-
Un fet quotidià[Ofensiu]brins | 22-11-2008 | Valoració: 10
que tu has sabut explicar amb bellesa. Enhorabona
-
Bellesa[Ofensiu]hipocrates | 26-09-2008 | Valoració: 10
M'he quedat bocabadat amb alguna de les expressions. Això de beure d'una insòlita vellesa proclamada als quatre vents és tan suggeridor...
Suposo que som molts els que hauríem volgut escriure aquests versos, però només tu ho has fet.
Gràcies, doncs.
Hipo- -
Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 24-09-2008
ARQUITECTURA VISUAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d. -
atzarosos camins oblics[Ofensiu]franz appa | 19-09-2008
Dius que no saps ben bé per què recuperes avui aquets poema. Vés a saber. El cert és que a mi m'arriba acabnt de llegir un relat de Thomas Mann, Tristany, que sembla fet a mida per aportar el contrapès a la subtil, breu i suggerent pinzellada del teu poema: aquestes tangents esmunyedisses en què dos éssers creuen les seves vides encisades mútuament per una bellesa seductora. El to del gran Mann és molt diferent, ja que aprofundeix amb el seu implacable escalpel en les contradiccions i el patetisme de les actituds esteticistes d'algunes persones negades a la vida. Aquest contrast entre art i vida, aquesta lluita interna entre la pulsió pragmàtica de les persones "d'ordre" i la pulsió tràgica de l'artista, que era part de la gran contradicció interna del Thomas Mann literat i pare de família -i tota la resta d'implicacions vitals que arrossegava- està molt ben apuntat sense necessitat de subratllats en aquests versos teus, que saben beure de "la insòlita bellesa" que les imatges fugisseres proporcionen, potser distorsionant la realitat -o potser no, qui sap, qui sap el que distorsiona és la realitat mateixa, com diria l'Spinell de l'obreta de Mann-.
Salutacions,
franz
-
Antoni![Ofensiu]F. Arnau | 17-09-2008 | Valoració: 10
Uns versos amb el pòsit clàssic dels teus decasíl·labs, que ens parlen d'un esdeveniment que ens a passat gairebé a tothom; Allò que s'anomena l'enamorament en la distància, que ens sòl passar a la nostra adolescència.
Ara, moltes vegades aquests enamoraments són suplantats pels mites del món virtual...
Els temps canvien amb la velocitat del llamp.
Una abraçada!
FRANCESC
PS La foto de la "bio" és de les Illes Medes?¿no?
T'ho dic perquè l'Estartit m'encisa...
Valoració mitja: 10
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
145353 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).