Dismòrfia

Recorde , de xicoteta , no voler anar a la platja . I no perquè no tinguera calor. I no perquè tinguera son: tenia 9 o 10 anys i no m'agradava vore'm en biquini. El meu biquini d'aquella època el recorde bastant , si tenim en compte que fa molts anys d'això. I això és degut al fet que la meua dismòrfia va començar ahí. Em posava el biquini groc , florejat, i no em quadrava res. Hi havia massa panxa per a eixe biquini. Un rebuig va nàixer en eixe moment. La meua ment no volia tindre eixe cos. Cadascú anava per la seua banda. La ment , que és una cosa immaterial, però que "mana" i diu "coses" i aleshores ,les emocions que sentim quan la ment "no aprova" alguna cosa. Tornant al que deia del biquini, tinc gravat en la memòria, els dies que, quan tota la meua família se n'anava a la platja, la meua ment, m'enviava el missatge de que jo , amb aquell cos, no podia anar a la platja. Com si la ment em dictara: "amb eixe cos, no mereixes que la gent et veja". Evidentment, jo no tenia eixes parules tan organitzades, simplement em plantificava el banyador, em mirava a l'espill i em venia com un rebuig, (de mi , i cap a mi). Una putada ben grossa, allò que jo sentia. I damunt, tots en ma casa, preguntant-me , per què, aquell dia, jo no volia platja. I jo, intentant camuflar el "problema", perquè sabia que no m'entendrien....I anar-se'n, per fi, tots , i jo posar-me a plorar de pura ràbia i mossegar-me la "munyequeta". Sí, mossegar-me amb tota la força del món. Fins fer-me molt de mal. (i, alhora, desfogar-me un poc). Una curiositat és que no tots els dies , jo tenia eixe sentiment. (per sort).Sé que tot açò va començar quan jo vaig començar a créixer i a notar canvis importants . I això, no tothom ho accepta tal com ve. Almenys jo, no vaig fer un canvi fluid. Ara , justament , estic veient eixos canvis en la meua filla. I aquest fet, em transporta a aquell moment de vindre'm la regla i créixer els meus pits.