Èxit/Fracàs

- I com et vas fixar en mi?-va preguntar-me l'Albert quan sortíem del cine.
-Home, més que fixar-me jo, vas començar tu...
-Jooo?, però què dius?-va soltar ell
L'Albert i jo ens havíem conegut en un viatge.Va ser a l'estiu.Jo anava predisposada a conèixer algú interessant.Les meves relacions anteriors havien anat fatal,però jo, erre que erre, no deixava de somiar.Així que el primer noi de l'excursió que em va fer cas, vaig dir: aquest, me l'emporto(com si fos un suèter del Zara).A vegades sentia necessitat de comprar roba perquè les hormones apreten alguns dies del cicle i anava a qualsevol botiga i carregava amb qualsevol peça.Si m'anava bé la talla, sovint no m'ho pensava gaire més.Quan arribava a casa i m'ho emprovava, de seguida em deia a mi mateixa: -nena, ja l'has tornat a cagar.I així anava col·leccionant roba ,testimonis flagrants del cagadubtes que porto dins.Però clar, amb les persones no era "plan" de fer el mateix.
-Sí, tu em vas fer la trabanqueta quan passejàvem per Lisboa i em vas dir quin signe era jo - li vaig dir a l'Albert
- Ah, sí, d'això me'n recordo. Ets bessons,no?- em va contestar el paio.
Vam anar cap al pàrquing on jo havia deixat el cotxe ,mentre parlàvem de coses banals.Si dic que la conversa transcorria amb fluïdesa, dic mentida. Jo esperava que ell digués o fes alguna cosa abans que jo entrés al cotxe.Quan quedaven uns metres per arribar al cotxe, jo veia que no li podia dir res,perquè tenia por que em digués que no.Una vegada més, no destacava per la meva gosadia.I quan ja ho donava tot per perdut,vaig veure que l'Albert agafava la meva bufanda dels dos extrems i feia un gest com si anés a escanyar-me,però a l'últim instant, deixa estar la bufanda i m'envolta amb els seus braços i em fa una abraçada que "si-em-pun-xen-no-em-tro-ben-sang" .I jo el beso durant un quart d'hora.I em desperto.