Aspirines Bayer

Un relat de: escocells

Estava farta de tindre migranyes molt fortes i un dia a la tele va eixir un home que deia que tenia poder per curar la gent.I va donar uns exemples."Si has heredado de tu madre las varices, coge una foto de ella, te la restriegas por la varices y se la echas a tu madre en la cara.".
Total , que vaig pensar, la mare sempre diu que la migranya em ve perquè ho he heretat de l'àvia.I agafo dues aspirines i me'n vaig al cementiri amb la meua mare.
-Però tu creus que això anirà bé? No et feia tan supersticiosa- deia ma mare
--Ja, però com estic fins els collons de fotre'm calmants forts…Si em concentre, potser si fa efecte…

I apa , cap al cementiri.Arribem allà i a la mare cada cop li feia més gràcia "l'assuntu".Mira, s'ho anava agafant com un joc.(això de les mares és l'hòstia, que et fas del Barça, elles també ; que et poses un pírcing, « ai , pues està mona, la nena ; mentre el pare et mira de reüll…)
En fi, arribem al lloc, un dissabte a la tarda no hi havia ni Déu(je,je), mai millor dit.I ala, busquem el nínxol familiar i la mare em diu :
--va, ja pots començar.
--començar a què ?
-- Ah, pos a dir-li que no vols tindre més maldecap, migranya, o això que t'agafa...
--És que em fa vergonya...(no sabia com començar...)
-I va ma mare i comença ella:
--Digue-li: "mira, agüela, que com ja no vaig a tindre més maldecap, t'he portat unes aspirines que ja no em faran falta mai més"

La veritat, vaig pensar que ma mare havia captat molt bé l'essència de la mariconada aquesta de ritual.I això que ella no havia vist el programa...I vaig pensar, calla, no toquis res del discurs, que està molt ben articulat.
Total que agarre les aspirines, passo dintre el nínxol i enterro les 2 aspirines Bayer(no vull fer propaganda), amb el plàstic inclòs.I mentalment demano a no-sé-qui (perquè lo que és en Déu, no hi crec)que em desapareguin les crisis de migranya.I marxem després de fer-li jurar a la mare que no ho expliqui a ningú, per si no ho entenen i em volen ingressar a un psiquiàtric...
I passa un any i les migranyes no se'n van.Al principi, poc després del ritual sí que van tardar una mica en reaparèixer, però a la llarga, van tornar, les cabrones.
- L'agüela sempre estava amb un tros de roba empapada en vinagre al front- diu el pare
-I això?- pregunto
-Pos perquè contínuament li feia mal el cap.Es desesperava!! I nosaltres també, no se m'oblida la pudor del vinagre aquell.La tinc ben ficada aquí- diu assenyalant el cap o el nas.
Com anava dient, el dolor torna i jo em cago en tot.Passa un any i ve Tots Sants.Diu la mare: - acompanya'm al cementiri que he de portar flors.I quan arribem allà veiem que el terra i les pedretes de la família paterna s'ha enfonsat una mica.
--Això és de les pluges- diu la mare
-I en això que entra dintre a deixar unes flors grogues que duraran res perquè la mare les ha matat amb aigua a manta.M'estava allà esperant i mirant la gent que va al cementiri per Tots Sants, i intentant observar algun personatge per robar-li un tret per a una novel·la que vull escriure, quan sento que la mare diu :
-- Xe, mira que hi ha aquí, ara sé per què s'ha enfonsat aquesta part només, mira, les aspirines!!!
--Ja, ja , què fort, no deien que havia plogut tant i tant, doncs no s'ha emportat les aspirines...
-- Ni el maldecap, xiqueta, ni el maldecap!!!
Perquè no les vam enterrar bé.Va, fem un clot més gran i voràs.Apa , fins l'any vinent.
-Mira, els noms de les làpides s'estan esborrant, - diu la mare.
-Clar, dona, perquè les aspirines són efervescents.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer