Samsung

Els dits teclegen els botons del comandament a distància.Primer polsa el 3, després el 2, i, finalment , el 0.El 0, pensa- podria haver-lo premut sense mirar.Els dits tenen la consigna apresa, com si fossin independents del cervell, o de la vista. Són les onze de la nit. La noia busca, amb el comandament a distància d'una Samsung de 200 euros, la sinopsi d'una pel·lícula en el teletext. Casualment és una pel·lícula que li és familiar. No l'ha vist mai, però ha llegit el llibre. Fa, potser, un any , aquell llibre en què es basa la pel·lícula, va caure a les seves mans. Era a casa d'una amiga. S'hi havia quedat a dormir, i a mitjanit es va desvetllar. Estava neguitosa i va agafar el primer llibre que va veure a la prestatgeria. Ara ho ha recordat. És un drama considerable, la pel·lícula. Ella la mira mentre es connecta a internet.
La pel·li té per la nostra protagonista un interès afegit. No només la mira perquè ha llegit un tros de la novel·la. La mira perquè , parlant amb el noi que li agrada, va i resulta que a ell també li agrada molt.
Per tant, s'ha assegut al sofà -ha anat al lavabo i ha sopat ràpidament- i se l'ha guardada com un caramel o un bombó, pel final del dia.
Llavors, quan s'ha assegut ha imaginat que ell també l'estaria mirant. I s'ha sentit molt a prop d'ell. Li enviaria un missatge, o el trucaria, però no es vol endur la desil·lusió de que ell li digui, desmenjat, que no l'està mirant perquè , total, ja l'ha vista, i no li va agradar tant com per tornar-la a veure. No, encara no vol fer les maletes. No es vol desdir d'aquest enamorament estúpid, que li fa tremolar les cames i l'ha lligada de nou als ansiolítics. Quan li venen els tremolors, que sovintegen darrerament, agafa amb la mà el potet que sempre duu a la butxaca. I es calma una mica. Li sol passar més del que desitja, però per sort, li dura uns deu minuts.
Quan polsa el 320 del teletext, apareix en la pantalla de la Samsung un resum brevíssim de l'argument de la pel·lícula. No el llegeix. Mira el nom del director. Però no el coneix. Els actors , sí. Bé, alguns. Després també mira la durada. Sort que és d'aquelles que s'emet sense interrupcions. Així no haurà d'anar a dormir tard.
De sobte se n'adona que l'eufòria que tenia quan ha parlat amb el seu amic d'aquesta pel·li, poc a poc ha perdut pistonada. De fet , prefereix mirar coses per internet, que mirar-la atentament. Almenys, si s'enganxa a la xarxa, no tindrà tantes temptacions d'enviar-li un missatget al seu amic. Però no vol fer el ridícul. En una altra vida, potser, pensa mentre a la pantalla del portàtil llegeix:"Windows se está cerrando".