Dins la nit

els teus llavis em besen, els teus ulls em miren, el meu cor et batega paraules plenes de plenitud.

Gràcies, d.

aquell oceà que saps que està amarrat i no es desbocarà en salvatge onatge.

Un petó al melic i cafès al Paradís

M'has escrit moltes vegades, has tingut detalls deliciosos amb mi, has fet comentaris preciosos sobre els meus escrits, i jo gairebé mai no t'he contestat. Però sempre t'he tingut present. Pel meu silenci, perdona'm. Passava una temporada capficada, com ara, però ara tinc la voluntat de voler retornar els comentaris que m'has fet a mi.
Bé, només dir-te que amb aquest poema has tibat la meva fibra més sensible. Senzillament, és extraordinari. Crec que ets una de les millors poetes del web, i penetres els versos amb el gavinet de la teva sensibilitat. Tant, que ens fa mal. Fas malabarismes en els versos, i t'acostes, t'allunyes, colpeges, perfàs la dimensió del mite... en una sola estrofa que, per si mateixa és coherència pura. I sempre em deixes tremolant. Vull que sàpigues que tens la meva admiració més completa, i que et tinc enveja per com ets capaç de viure la intensitat, per com ets capaç d'escriure-la.
Un petó dels més propers.

El teu poema va sentir i despertar tots els sentiments. Et vaig llegint i et diré que cadascún que llegeixo més m'enganxa.

Per què deu ser que després de llegir alguns poemes em qued com esbalaït, absort davant les paraules, sense saber ben bé què dir?
En aquest cas ha estat així, i així romanc, odorant el perfum del poeta. De la poesia.

Mariona!
El mateix tens raó... Fins ara no ho havia pensat, però aquest vers teu m'ha obert els ulls:
"... i aquesta olor de poeta."
Potser hi ha una olor especial, i també un tacte, una imatge, un gust, un soroll que identifica els i les poetes...
Si això és així, de ben segur que tu els deus de tenir tots.
Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

El teu poema és molt bell i està ple de sentiments.
És d'aquells poemes que queda molt endins del lector doncs la teva capacitat de captar sensacions és magnifica.
Una abraçada.

d'aquells que quan els llegeixes t'arriben tant endins que saps que, al marge de l'admiració pels mots ben escollits, formen part de la teva pròpia vivència. A mi m'ha passat amb aquest:
la llum esbandeix les foscors,
em forada per dintre
com una daga esmolada.
Sóc adicte als teus poemes, Gypsy
Una abraçada

Aire de poeta, de frescor, de nit ,
que donen vida...

Foscor incompleta, plena de colors .
poesia que et dona aire, vida i desig.
Avet

vius
estimes