DILLUNS AL SOL

Un relat de: aurora marco arbonés
DILLUNS AL SOL

Pels carrers vagabundeja
sense destí, no va enlloc,
només va entomant la brisa
dels dilluns dessota el sol.
Llambrega, amb ulls d’incertesa
els retalls del dia a dia
que formigueja al voltant,
i les mans li balden, blanes,
buides de tasca, inactives,
sorpreses i despoblades
de la feina que ha fugit.
S’ha llevat i vestit d’esma,
ullada al despertador
que reposa a la tauleta,
dels canvis, desconcertat.
Distret, ha apressat el pas
fins adonar-se que el temps
ja no li demana comptes
ni li ofereix cap delit.
Alenteix els peus, cansats
del caminar desvagat
mentre la vida, acuitada,
bellugeja al seu voltant.

Comentaris

  • L’ombra tapa el sol[Ofensiu]
    Naiade | 02-05-2011 | Valoració: 10


    Un poema que et posa a la pell de qui vagabundeja sense destí, no gaudeix del seu entorn per la manca motivació que el feia sentir viu.
    Molt ben portat, emociona i entristeix que sigui un tema tan freqüent.

    Una forta abraçada

  • La vida que bellugueja[Ofensiu]
    franz appa | 28-04-2011

    ... i la sensació d'immobilitat que paralitza al que ha quedat fora del seu ritme -ficitici o impostat o real, tant és-. El teu poema penetra no solament en el drama social, sinó en les elusives, íntimes i fràgils esferes del drama personal.
    Una abraçada,
    franz

  • Comentari de dimecres solejat[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-04-2011 | Valoració: 10

    Crec que aquest poema és ple d’encerts:
    és bell malgrat la duresa de la realitat que planteja,
    té i transmet el ritme adient al contingut de què tracta,
    denúncia sense colpir i delata sense cridar, però sense deixar de dir,
    parteix de petits detalls que ajuden a fer proper el personatge, malgrat ser un desconegut sense nom, fins que agafa relleu,
    aprofita la semàntica implícita dels mots que permeten, sense esforços superflus, acompanyar-lo en el seu caminar desvagat...

    Crec, en resum, que és un poema “made in Aurora Marco”, o sigui, bo i bell!

    T’envio una abraçada dolça com una Mona de Pasqua,
    Unaquimera

  • Sense destí, sense esma...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 20-04-2011 | Valoració: 10

    Un poema retrat d’un personatge anònim, però real.
    És per desgràcia, retrat de gran part de la nostra societat.
    Ens ho descrius amb laxitud i alentiment, com si cada paraula, cada vers, fos el seu trist i anodí caminar d’un dilluns qualsevol, sense dramatismes, amb un sentiment d’amor vers el desemparo d’aquells que sense esma vaguen pels carrers.

    Colpidor i emotiu, un bonic poema de denúncia social!

    Ojalà que aquest clam arribés al cor d’aquells que van per la vida a grans passes sense voler veure la realitat.

    Una abraçada suau i sentida,
    Núria

  • dilluns a la mandra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-04-2011 | Valoració: 10

    dilluns a la mandra en blanc i negre, sense cordills a les sabates gastades,recordant la buidor del cap de setmana sense pell. demà dimarts potser serà un altre dia; i si no, pa amb tomàquet i pernil! La vida és plena de pa, tomàquet i pernil per gaudir. Endavant! Una abraçada, avui de diumenge, demà de dilluns... ai, uix!
    aleix

  • Deliciós retrobar-te...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-04-2011

    amb un poema exquisid que tracta amb mots delicats una de les nafres més grans de la nostra societat. És senzill posar-nos a la pell de qualsevol persona que passi per aquesta experiència, més encara quan sabem que gairebe tots, en un moment o altra, ens hi podriem trobar.
    Com sempre, un plaer llegir els teus versos (tornaré a visitar-te, perquè vaig endarrerida de lectures de RC i sé, abans de llegir-les, que les teves m'agradaran)
    Una abraçada

  • Els dilluns[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-04-2011 | Valoració: 10

    Els dilluns són un dia que es pot escriure molt.
    El teu poema fa una descripció molt realista i humana.
    Un troç: " S’ha llevat i vestit d’esma,
    ullada al despertador
    que reposa a la tauleta,
    dels canvis, desconcertat."
    Els canvis.... desconcerten.... ben cert !!!

  • Unes paraules[Ofensiu]
    Josep Ventura | 11-04-2011 | Valoració: 10


    crues d’uns fets per desgracia reals, bonic poema, maleït tema.

    Obrin la finestra del temps he trobat imatges viscudes que fan
    pessigolles als records.
    Et felicito de tot cor per aquest meravellós “ Temps d’innocència”
    que cada vegada que torno a llegir un poema si dibuixen colors nous.
    Salutacions
    Josep




  • Un tema...[Ofensiu]
    AVERROIS | 11-04-2011 | Valoració: 10

    ...molt d'avui. Quantes persones estan en el mateix impàs que el teu protagonista. Hi ha gent que lluita per sortir endavant, però n'hi ha d'altres que s'enfonsen i es tanquen per passar tan sols per la vida com una ombra. No crec que ningú mereixi trobar-se així.
    Una abraçada.

  • Atur![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-04-2011 | Valoració: 10

    Un dels problemes més grans del nostre segle i que, amb dolcesa i d'una forma bellíssima has sabut descriure.
    Una abraçada amb molt de carinyo, Aurora.

  • bonica manera aurora...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-04-2011 | Valoració: 10

    d'espressar un tema malauradament molt d'actualitat, els sentiments del protagonista, les sensacions...
    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.