Dietari -incomplet- d'un alienígena. LLEPADETA DE GELAT...

DIETARI - INCOMPLET- D'UN ALIENÍGENA
(Full 32) 14-10-2005.

Llepadeta de gelat fora temps.

Plou a doll, a cànters.
Per entretenir-me i passar l'estona, em capfique en la lectura d'una pàgina web dedicada a la literatura en l'idioma del país. Són gent aficionada a escriure qui hi publica. Em topete amb una narració d'un tal "rnbonet" que reprodueix una carta a Rembrant. Hi trobe expressions i paraules de les quals no arribe a copsar per complet el significat, així com altres que em resulten del tot indesxifrables. Per esbrinar tot el seu sentit, decidesc prendre l'aspecte de la xicota "més bona" -expressió nativa- del poble veí i realitzar alguna de les accions descrites per la senyora Berta Geertghe, la protagonista del relat. "Pensat i fet", com s'hi acostuma dir sovint per aquestos indrets.
Havent-me documentat anteriorment de com anar abillada, i de què cal fer, em pose una falta curta i ajustada, una camisola lleugera i quatre gotetes de perfum. Aprofitant que la pluja ha amainat, isc al carrer, puge a l'autobús que va a la capital de comarca i sec al costat d'un senyor de mitjana edat. Creue les cames i deixe veure clarament més de pam i mig de cuixa. Sent la seua mirada a sobre, del cuixam a la sina, de la sina al cuixam, - m'he desbotonat la camisola, per abreujar la situació- insistentment. En un moment donat, , em gire cap a ell i fent-li una ullada desvergonyida a l'inflada entrecama, amb el més agradable dels meus somriures li demane:
-Dilecte senyor, li abelleix que li la xucle?
Fa un gest d'estranyesa; després, una ganyota i resta impassible. Torne a la càrrega:
-Li faig una mamada, senyor meu?
Sorprenentment, enrogeix; s'aixeca, va cap la porta i baixa a la parada. Una dona del seient davanter ha fet un senyal amb el polze de la mà dreta, mig tancada: del front al pit i d'un muscle a un altre. Sembla que ha escoltat el que jo deia. I supose que els seus moviments de la mà formen part d'algun ritual, per tal d'evitar ser víctima d'un sortilegi.
Després d'una breu consulta a l'ordinador de butxaca, a la fi trobe un lloc idoni pel "quefer que m'ateny", com dirien els clàssics. Vora una gasolinera, tres o quatre jovencelles amb faldilla curta com jo, molt pintades, amb ‘piercings' al melic -el qual mostren-, aixequen la mà dreta, al temps que fan moure el polze, a cada cotxe que passa. I queda ben palès que la seua intenció no és fer auto-stop. Les imite. Aviat para un cotxe. Hi puge.
Després de l'experiència, continue ignorant el gust que la susdita vídua Geertghe trobava al menester. I segueix sense haver desxifrat el sentit profund de les paraules de l'autor del relat. "Aquesta vegada no he avançat en els coneixements", comunique al centre receptor de la nau-dida.