Cercador
Dietari de la catàstrofe.7: Lament per Caïm
Un relat de: franz appa- Compartir:
Abu, Abu, què t'ha fet el teu germà?
Tens setanta anys, Ahmed Abu,
setanta anys són prou per tenir molts néts,
però tens onze fills, tenies onze fills,
ell ha mort quatre dels teus menuts,
quatre dels sis que s'estaven
a la teva caseta, a Beit Hanun.
Al pati, esmorzaven, sis d'ells,
ara ja només en queden dos.
Jo havia sortit a comprar, era a la botiga,
i he sentit esclatar les bombes tan a prop.
He tornat, he corregut, he vist la carn
dels nens barrejada amb ferros retorçats.
Mijasar, la meva dona, ha mort,
però no sé quins dels meus fills encara hi són.
Mijasar ha mort, Abu, i Rudina, de cinc anys,
i Hana, de tres, i Saleh, de quatre,
i Musab, el petit de quinze mesos.
He trobat una sabatilla, era de Saleh,
o de Hana, potser, sobre un toll de sang,
la sang de Mijasar, o de Rudina,
o de Hana, o de Saleh, o la
tan clara sang petita del pobret Musab.
Ahmed Abu, el teu germà ha matat
la teva segona dona i quatre dels teus fills.
Diu que investigarà per què les bombes
van caure, van caure allí a la teva casa
a Beit Hanun.
1 de maig de 2008
Comentaris
-
...[Ofensiu]Xantalam | 19-01-2009
No surten les paraules, totes semblen vanes.
Et deixo aquest vídeo, de Ray LaMontagne,
a mi em fa plorar.
Gràcies pel comentari.
Xantalam
-
En el bell comentari[Ofensiu]brins | 10-01-2009
que m´has enviat, i que agraeixo moltíssim, em
parles de calfreds; un fort calfred és el que he sentit durant tota la lectura del teu poema.Descrius magníficament i dura,la realitat
del terrorisme, aquesta serp del nostre temps, i ho fas amb el fil conductor de mirades innocents que amb les seves paraules ens
colpeixen el cor.
Espero tornar-te a llegir aviat
Una abraçada afectuosa -
No sé pas si algun dia s'acabarà tant de dolor.[Ofensiu]aurora marco arbonés | 07-01-2009 | Valoració: 10
Veig que vas escriure aquest poema el mes de maig però malauradament, com tota mena de terrorisme, continua vigent i continuarà vigent en el futur, em temo. Hi ha hagut massa morts d'una banda i d'una altra per a que el perdó pugui ser possible a curt termini. I per què ho pagaran sempre els més febles?
Gràcies pel teu comentari sobre els meus alumnes, aquest sí que m'ha fet molta il·lusió. Petons -
Una imatge, de vegades...[Ofensiu]franz appa | 30-12-2008
...val més que 1000 paraules. El poema que vaig enviar, amb urgència davant els últims esdeveniments a Gaza, obeïa a una notícia de premsa publicada a El País, amb la foto que vaig intentar inserir també a la publicació. Per causa de la meva imperícia la imatge no apareix com hauria de fer-ho. Ara ho torno a intentar, a veure si hi ha més sort.
Gràcies a tots i totes que us passeu per aquesta pàgina, i especialment als que llegiu i feu comentaris.
franz
-
Està vist que...[Ofensiu]franz appa | 30-12-2008
...això de la imatge no és el meu fort.
Crec ara sí....
-
Una imatge, de vegades...[Ofensiu]franz appa | 30-12-2008
...val més que 1000 paraules. El poema que vaig enviar, amb urgència davant els últims esdeveniments a Gaza, obeïa a una notícia de premsa publicada a El País, amb la foto que vaig intentar inserir també a la publicació. Per causa de la meva imperícia la imatge no apareix com hauria de fer-ho. Ara ho torno a intentar, a veure si hi ha més sort.
Gràcies a tots i totes que us passeu per aquesta pàgina, i especialment als que llegiu i feu comentaris.
franz
-
UN DRAMA[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 30-12-2008 | Valoració: 10
No s'hauria de poder escriure sobre un tema tant culpidor, saps per que? perquè no haurien de passar aquestes coses, ningú se les podria ni imaginar si no ens les posessin com a pà de cada dia. Quina tristor, quin mal viure, quina merda tot plegat. Ho has escrit molt bé, tal ment com s'hi ho haguessis presenciat. Feliç any nou per als que encara podem tenir els nostres fills dins de casa.
-
Poema sagnant[Ofensiu]Dolça Parvati | 29-12-2008
Sé, franz, de la teua consciència no només d'allò social, sinó també d'allò global. Aquest poema, coincidint amb els bombardejos israelians a Gaza, així ho demostra. Has escollit personatges que parlen en primera persona, aquells qui de vegades fan desesperades declaracions als telenotícies, no sempre traduïdes fidelment o amb bona fe, per cert. Irònica aquesta darrera expressió, bona fe, ateses les circumstàncies. Com pot entendre's com a bona una fe amb efectes tan perversos en mans humanes i interessades?
El pitjor del cas és que algunes famílies com la del teu poema no tindran bastant amb la pèrdua irremeiable dels familiars morts, sinó que potser hagen de veure extingir-se la vida dels seus ferits. Avui Gaza està assetjada: qui durà els medicaments, els reforços sanitaris escaients?
Salutacions,
DP
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168352 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com