Dietari de la catàstrofe 1

Un relat de: franz appa

No és que els poetes siguin profetes,
és que ja fa massa temps
que el món va cap a la catàstrofe.
Ho va dir Estellés, home baixet,
i ho sé jo també
que no sóc ni alt ni baix
ni sóc poeta.
I ho saps tu, amb el teu somriure
d'esforçada monalisa,
encara que nedis contra corrent
i et parteixis l'ànima contra el desesper.
I projectis móns futurs per a infants
que no saben trobar la seva veu.
Que el món és un continu de factors
de desastres encadenats
i no importa l'ordre,
que no varia el producte: zero.
Una catàstrofe, amor meu,
ja veus.


Comentaris

  • anticatastrofisme[Ofensiu]
    Daniderch | 12-01-2009 | Valoració: 7

    Espero que els següents capítols es dirigeixin cap a l'optimisme. Malgrat tot, hi ha metàfores exquisides.

  • Realista[Ofensiu]
    Corall | 03-12-2008 | Valoració: 10

    Si seguim aixi, el mon va de cap a la catàstrofe,amaguem el cap sota l´ala per no engoxarnos.Recomano un llibre per saber el que esta pasant"La tierra explota".

  • He llegit el manifest del vostre blog antiartistes[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-11-2008 | Valoració: 10

    i m'ha semblat força lícit i assenyat, atès que una de les principals condicions per l'entesa i la tolerància és la llibertat d'expressió. Combrego amb el manifest, tot i que jo ja he caigut a la xarxa del mercat del llibre, que no de les editorials, perquè em financio jo mateixa.
    En quan al poema Dietari (estic a l'1 però penso continuar llegint-los tots), malgrat que considero que la teva visió catastrofista revela el perfil d'una persona realista, és a dir, ben informada del que succeeix al nostre món, jo, personalment, prefereixo prendre-m'ho tot amb molt bon humor potser perquè, en realitat, em fa mal la vida. Ja veus, hi ha aproximacions als problemes des de diferents vessants.
    Molts petons a a rellegir-te.

  • Fa massa temps...[Ofensiu]
    Xantalam | 20-10-2008 | Valoració: 10

    que el món va cap a la catàstrofe"
    Has fet un poema colpidor utilitzant, magistralment, paraules senzilles. Un diàleg íntim on ens augures un futur cap el no-res, el cataclisme.

    Un plaer llegir els teus poemes,

    Xantalam

  • Molt [Ofensiu]

    ben expressat i redactat amb ambiciosa correcció. Fetes aquestes merescudes lloances, crec que veritablement estem abocats a una catàstrofe. Final d'una era esplendorosa per l'esser humà que ha estat alhora la única vida col·laboradora del tan cantat canvi climàtic i ara també econòmic i que ens durà a la destrucció de la nostra pròpia ambició.
    I desprès, passats mil·lennis el món renaixerà però... serà millor i més conscient qui l'habiti?

    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Catàstrofe 1[Ofensiu]
    Carme Cabús | 14-10-2008

    Tothom s'ha de sentir reflectit en el teu poema, franz, per`què tothom té la seva catàtrofe personal que fa del conjunt global un zero amb el seu forat central com un pou insondable per on desapareix l'esperança.
    Una manera magnífica de situar-nos davant de nosaltres, de fer terra i xocar a terra del globus en el qual ens elevem, fet d'il·lusions i de verbs en subjuntiu precisament per retardar aquets mirar-nos de front, lúcids, i dir: res.
    Tal com acabes tuel poema. Un "res" existencial, on ni tant sol hi ha pèrdua, sino la catàstrofe com un ball de força centrífuga que ensarrossega, amb nosaltres -i tot el món sensible- inermes al corrent.
    Tot lector s'hi reconeix en el teu poema, franz, i s'atura de cop i perd els fums. Destapes la caixa de trons amb el teu llenguatge de cada dia, i per això més contundent. Felicitats. Expresses el que vols dir i ens obres la visió de l'infinit, en la seva repetició on el "res" s'itera.

  • El caos[Ofensiu]
    Queca | 06-10-2008

    Quina catàstrofe! Però enmig de tanta desesperació, m'agradaria creure que encara hi som a temps, que encara s'hi pot fer quelcom: energies renovables (heu vist www.1ayuda.com/molino ?), grans esperances, i grans somriures.

    Gràcies, franz, pel teu comentari.

    Una abraçada ben forta, i una caixa de salvavides, per aquests catàstrofe.

  • Enganxat al poema d'Estellés...[Ofensiu]
    rnbonet | 29-09-2008

    ...i amb un to entre seriós i irònic, ens mostres la capacitat de síntesi dels bons poetes en paraules senzilles, però plenes d'encant.
    Salut i rebolica!

  • Genial![Ofensiu]
    Bonhomia | 29-09-2008 | Valoració: 10

    M'encanta com plasmes aquí el sentit de les coses, i de la vida, ja sigui matrimonial, en parella, en grup o del món!

    Salut, franz!


    Sergi

  • Un dietari inspirat[Ofensiu]
    Unaquimera | 28-09-2008

    Així que comences una nova sèrie? Encara que tu no m'ho haguessis dit directament, el nombre 1 al títol ja m'hauria obert les portes a l'expectació i l'esperança!

    Ara, llegint els teus versos, veritablement encantada de la referència que contenen ( m'has encertat de ple amb un del poetes que més admiro ), amb la rialla posada a causa de la teva ironia personalitzada sobre tu mateix ( que és un gran mèrit que et reconec, com quan el trobo als mestres ), astorada davant el sotrac que em provoca el poema ( hem de parlar, tu i jo, de les "casualitats " i coincidències ), només puc afegir:
    No tinc gens de por aquesta tarda -davant
    aquesta pantalla nostra, d'aquests encontres.
    La teva inspiració no és en crisi, estimat,
    ja ho veig.


    I jo, en frueixo.

    Una abraçada plena de sons i veus,
    Unaquimera

  • Seny i Rauxa | 27-09-2008 | Valoració: 9

    el món va cap a la catàstrofe i clar, que han de fer els poetes! Escriure sobre ella! Quin remei.
    Desgraciadament la desgracia és la mussa d'avui en dia!

    Espero, per aixó que no sigui la única!
    petons !

Valoració mitja: 9.43

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

167732 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com