Déu ens parla, companys!

Hola, sóc Déu. A data d'avui, 3 de novembre del 2004, he decidit baixar dels núvols per dirigir-vos quatre paraules, a vosaltres, mortals. Res, si serà un moment. Mireu, és que, siusplau, pareu de fer coses en nom meu. Tinc firmat davant de notari que des d'abans que existissin els notaris que no m'apareixo davant de ningú. De fet, ahir mateix vaig arribar d'unes vacances de segles que vaig estar fent després d'engendrar el meu fill, per uns dolors que tenia a l'esquena, per culpa d'haver-me amagat a l'armari de la Maria. En fi, resulta que ahir vaig arribar, ja recuperat, no us preocupeu, quan se'm van tirar a sobre tots els meus advocats, que s'anaven posant les mans al cap mentre em renyaven per haver desconnectat el mòbil durant tant de temps. És que sabeu, els meus advocats m'han dit que ja he acumulat prous números com per ser dut a judici, i ostres, ja en vaig tenir un altre amb el meu fill, quin un munt de paperassa, no ho vull pas repetir. Es veu que, durant aquest temps que he estat abscent, han anat sortint tot de personatges que han agafat el meu nom com a bandera per anar cometent tota mena d'atrocitats. Però sabeu què penso que són? una colla d'il·luminats. I ho torno a repetir, no fos cas que no quedés clar: jo no m'he aparegut enlloc! màxim, aquí, ara, a relatsencatala.com, perquè estic amb els nervis a flor de pell, i ja m'estan tocant una mica la moral. A veure, jo no sóc republicà, ni tampoc demòcrata, ni crec en la democràcia, total, a mi ningú em deixa votar. Tampoc crec en sers superiors que em diguin què haig de fer o deixar de fer, suposo que perquè jo sóc el ser superior per excelència i em controlo el meu pròpi destí. I tot això de la puresa, dels anells de plata aquests que han sortit per Estats Units.. deixeu-me que us ho digui, així en confiança: una bajanada. Tots bojos. I mireu, si la Maria hagués abortat, m'hauria estalviat molts mals de cap. No és el mateix tenir sota control quatre creients que mig món. Vull dir, aquí amb mi no hi cabem pas tots! Però res, en Jesús aquell, un cap de pardals, tossut en voler portar la paraula del seu pare per tot arreu, i jo, quins farts de repetir-li, que no fill, que no cal, que prefereixo que tot quedi en família, i ell, que no papa, que això s'ha de saber, total, un espectacle. I ja sabeu com va anar tot, un grapat de lletjos, que no follaven ni amb la seva mà, van agafar-me d'excusa, colla d'egoistes, que van decidir que si ells no podien aconseguir un polvo, no l'aconseguiria ningú, quines ganes d'acabar amb la raça humana també, m'haguessin vist a mi, quines revolcades de jove! i uns petons que em feia, en Sant Pere! res, no em feu cas, i llavors aquests que us deia, els que no mullaven mai, van començar a dir que si al cel estarien amb mi, i que a l'infern no, total, si haguessin sabut que visc en una caseta a la Costa Brava.. però mira, la gent els va fer cas, i jo allà perdut de vacances sense adonar-me de res, pel mal d'esquena que us he dit abans. I sí sí, ahir vaig arribar i encara em frego els ulls, apa que no és exagerada ni res, la gent! Total, al que anàvem, que no m'emboliqueu amb aquests quatre sonats que us governen el món que diuen que fan guerres i llancen bombes en nom meu, perquè que quedi clar, jo no hi tinc res a veure. D'acord? res a veure. Però tranquils, he tornat per posar una mica d'ordre. De seguida m'hi poso. De debó. Abans però, voldria fer una visita a la Maria, ja sabeu, per.. saludar-la com es mereix. Ais, jo meu, què tindrà aquesta noieta que no tinguin les altres? bé, sí, la maria.. (acudit dolent, ho sé!)

Au doncs, que no sigui res, cuideu-vos!

Déuvostrusenyor


P.D - un petit regal, perquè veieu que vaig de bona fe. En nom meu -ara sí-, declaro Catalunya independent.