La madonna

Un relat de: Vincent

"La bellesa és una cosa difícil i severa que no es deixa atrapar així com així". Ho va dir Balzac. Maleït sigui, va pensar, quanta raó tenia en expressar aquesta afirmació categòrica.

La model restava estàtica i en silenci. La llum de la cambra era l'adient per assolir aquell gest embadalit i orfe d'afectacions sobreres, aquell esguard perfecte que tenia davant dels ulls. Només calia un fermall que sortís del seu pinzell i encerclés aquell instant, empresonant-lo per l'eternitat.
En un moviment convulsiu va passar el polze per la paleta matisada plena de tons i mentre carregava de color el pinzell, va sentir una pruïja que li pujava per l'espinada en veure aquells tons de color, d'una falsedat revoltant. - Un esforç, un esforç i ho tindré - pensava. Sucant el pinzell fervorosament, aplicant una veladura blavosa, tres pinzellades més, només tres, i seria possible fer circular l'aire pel coll d'aquella pobra dona, que ben segur s'ofegava dins l'atmosfera espessa de la tela. Ara, el setinat lluent que hi havia posat sobre els pits, expressava la gràcil suavitat d'una pell de noia. El secret inexplicable de donar vida a les figures no es podia verbalitzar.

Es va enretirar del llenç, ara sí, semblava una nova pintura, un esclat de llum el travessava. A la fi, hi havia una lleu aparença de veritat en la seva madonna. L'ombra és tan sols un accident, només la distribució de la llum dóna l'aparença al cos, pensava satisfet.
S'acostà novament i les formes prenien relleu, sentia l'aire com hi circulava per tot el quadre.

De cop, un afligiment sobtat l'aclaparà, mirant la pintura. Hi va copsar l'antítesi del que veien els seus ulls, la natura hi fugia, s'escapava novament. Només el Sol és un digne pintor de l'univers. Dubtava de la seva obra. Va reprimir un crit endins, gairebé un plor, mentre acomiadava a la model, dient-li que estava cansat, dissimulant la impotència que sentia deguda a la mediocritat que en sorgia del seu talent. On era l'art?, perdut, desaparegut. La madonna però, era dins el seu quadre, restava sepultada per la seva incompetència, però hi era, no feia gaire que l'havia vist. Hi havia vida, tan sols hi mancava una mica més de veritat.

Es va asseure abaltit a la cadira, es mirà les mans acolorides i esclatà, ara sí, en un plor catàrtic i sostingut, mentre abjurava per sempre del desig de capturar la bellesa de la vida en moviment.


Vincent

Comentaris

  • Xicon!; emorme...[Ofensiu]
    rnbonet | 26-01-2009

    ...la posada en escena; bestials -sense ànim d'ofendre (només una expressió manllevada als forasters)- els tocs d'imatges, de detalls, de pinzellades descriptives.
    Salut i rebolica, company!

  • Molt bo![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 25-01-2009 | Valoració: 10

    Un relat èpic que reflecteix, de ben segur, la sensació de molts artistes quan es troben davant d'una obra no reeixida, inconsistent, sense el missatge que volien transmetre. Vincent, el relat és sensacional. En algun moment el lèxic m'ha semblat un xic massa rebuscat ("pruïja"), però és l'única constatació que faig. La trama funciona i sí, és viva. Té cos. Jo, lector, entro dintre del personatge i experimento perquè l'art és tan difícil de crear. Entenc perquè pintar no és simplement plasmar imatges. Transmets no només la frustració de l'artista sinó també el perquè d'aquesta impotència.

    Com diu Averrois, es nota que coneixes l'art de la pintura. Però també domines l'escriptura, i per això la meva admiració és doble.

    Gràcies per tots els teus comentaris i, especialment, pels relats que ens ofereixes!

    Salut i lletres,

    V

  • Es veu...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-01-2009 | Valoració: 10

    ...que ets coneixedor del art de la pintura. Crec que el més important d'una pintura és la "llum" de la mateixa. Pot ser amb colors foscs o rutillants colors però la veritat del tot està en la seva llum. Aquesta és l'ànima que dona vida a la pintura.
    En Miquel Àngel va dir una vegada quan li van alabar l'escultura del David "Jo no he fet res, el David estava a dins del bloc de pedra. Tan sols he tret el que sobrava".

    Mercés per els teus comentaris.


    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vincent

Vincent

10 Relats

32 Comentaris

9881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"Qui sóc jo als ulls de la gent? Una nul·litat, un home excèntric i desagradable, algú que no té una posició, el més miserable dels miserables. Tot i que això fos veritat, m'agradaria que les meves obres mostressin el que hi ha en el cor d'aquest excèntric, d'aquest ningú."

Vincent Van Gogh