Abismes

Un relat de: Vincent

Passa la vida a cop de temps,
la prenem amb deler d'amant
assedegat d'un foc que abrusa;
febleses que servem endins,
dibuixen mirades, records tatuats.

I alenem l'aire sobtat d'un instant,
oxigen de la memòria que retorna
amb delicadesa als nostres silencis,
cisellats amb llàgrimes de naufragis.

I volem ser un altre en una pell nova,
sentir emocions en el cos d'un hom aliè,
ballar dins la por de l'inconegut
fins l'abisme d'allò que sabem etern.



Vincent

Comentaris

  • Un poema amb molt de sentiment[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-04-2009

    m'agrada el ritme que imposa la seva lectura, pel plany dels temps perduts, les imatges que ens retornen. Tot un món.

    Felicitats

    Ferran

  • Instants[Ofensiu]
    Naiade | 25-03-2009 | Valoració: 10

    Una bella poesia que reflexa els molts camins de la vida. Delerosos de viureu tot intensament i rapit, guardant les febleses dins calaixets de la ment, al costat de les ferides que em rebut, cicatrius que ens recorden els naufragis.
    Volent sempre continuar sentint fins l'abisme.
    Salutacions

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vincent

Vincent

10 Relats

32 Comentaris

9881 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"Qui sóc jo als ulls de la gent? Una nul·litat, un home excèntric i desagradable, algú que no té una posició, el més miserable dels miserables. Tot i que això fos veritat, m'agradaria que les meves obres mostressin el que hi ha en el cor d'aquest excèntric, d'aquest ningú."

Vincent Van Gogh