Després

No hi ha després,
el ferm decorat d'asfalt,
la dalla que és l'horitzó,
el ciment que no admet dreceres,
el soliloqui de la lluna,
un adéu d'arena
a les nostres mans.
No hi ha després,
dinou silencis als llavis,
semàfors en ambre,
llàgrimes a la saliva,
el fum de la distància
cremant-nos els ulls.
No hi ha després,
només... verd.