Desig

deixar-se anar i cantar la tendresa del desig més pur, moltes gràcies per les teves paraules

...molt i molt bo, tan breu i tan generòs. Felicitats.

crec que ens hauries de regalar de nou un poema!. El primer vers l'he trobat, molt i molt bona, tan breu i tan generosa. Felicitats.

"Deixar d'arrossegar-nos i volar ben alt". Amb el teu permís, em quedo amb l'última frase.

Aquest poema torna a transmetre amb tota la seva força la llum dels teus primers relats a RC. Has recuperat la teva millor veu i li has fet entonar notes difícils d'assolir pels profans que tot just comencem a fer gargots amb l'abecedari, com aquell qui diu ;-)

M'he llegit tots els teus escrits a RC en ordre cronològic i, decididament, aquest és un dels que m'ha agradat més. Curt, concís. Senzill i directe. Ple d'energia. Ple de realitat i de somnis a parts iguals.

No et coneixia (més que per les teves intervencions en el fòrum) i, decididament, no sabia el què em perdia. Des del meu punt de vista (opinió subjectiva però no obviable, perquè d'escriure potser no en sé però sí que tinc una gran experiència com a lectora) ets una de les autores més bones d'RC.

Aquest és el meu regal de Nadal com a amiga invisible (t'ha tocat la "Sort" ;-) ). No sabia què regalar-te i, després de molt reflexionar-hi, he arribat a la conclusió que, al cap i a la fi, a tots els d'RC ens agrada que ens comentin els nostres relats i, dit i fet (més aviat, "pensat i fet"), m'he llençat de cap als teus relats (al final, ha resultat que m'he acabat fent el regal a mi mateixa, perquè ha estat un autèntic plaer llegir les teves creacions).

Moltes gràcies, he passat un dia molt agradable i... FELIÇ ANY NOU!!!

EmmaThessaM

PD. Només un últim comentari... Una petició des del fons de la platea... Continua escrivint, si us plau: tres mesos sense cap relat nou, és molt de temps. "I no sabia que havia escrit tant! poc": encara et queda molt per escriure ;-)

cosir-te el cor, em quedo amb aquesta frase, no volia acabar l'any sense llegir i rellegir als meus amics relataires!!! M'agradat l'expressió, tan d ebo no hagis de cosir massa cors!!

Un fort petonet

Ainoa

La passió camina ferma agafant la bandera de la lluita....

Un poema amb força que m'enduc al sac dels preferits, m'ha encantat.... Les paraules justes i les metàfores encertades m'han atrapat del tot.

un beset

angie

I com deia una cançó de Lax'n'Busto
Trepitja fort, no tinguis por!

A la vida hem de fer aquelles coses que volem, allo que desitjem, hem de tirar endavant els nostres desitjos/Somnis el més que poguem.

Felicitats, m'ha agradat molt!

Et seguiré llegint.

Petonassos!!

senzillament maquíssim! m'encanta! juu... jo vui un noiet! xD
gràcies pel teu comentari noia! la teva foto també està bé! ;)

petonssss!

annna

Ostres! Estic llegint diversos poemes teus i tots m'atrapen, tots tenen un toc molt personal que alhora em fa sentir els versos ben propers... Realment, em veig reflectida en el que expresses, i com ho expresses, i segurament per això encara m'agraden més aquests poemes.
És a dir, els trobo molt ben construïts, amb una expressivitat molt natural, que atrapen al lector. Però, a més, aquell egoisme inevitable, allò de llegir com algú expressa amb bellesa tal i com et sents... Això encara em desperta més l'interès!

Felicitats!

I les metàfores d'aquest... genials!

... un esclat de passió... felicitats!

transpira en aquest poema, Cançó, que el trobo
un cant a l'amor, al voler compartir nedar ben fort/enfonsant-nos en els nostres ventres que té una força pròpia d'una poetessa sensible, però plena de lluita.

Petons.

Lavínia.

PS.

Gràcies per fer-me saber que estàs força bé i que t'ha sortit l'elecció que esperaves.
M'agradaria tenir la teva adreça electrònica, Eva, i no la de l'institut perquè ho llegeix tothom. Gràcies, però i moooooooooooooolts peeeeeetons.

Quin desig tan preciós...!
Nedar junts, enfonsar-nos en els nostres ventres, sentir-nos un a prop de l'altre. Notar-te al meu costat. Sentir-te a prop. Poder respirar la teva olor. Captar tots els teus moviments. Veure totes els teves mirades. Sentir cada carícia teva. Desig de sentir el teu desig. Desitjar-te al meu costat...

Uau! Té molta força! ;)

Que vagi molt bé!
Ens veiem! (=llegim /comentem!)

Gemm@

És un poema que diu moltes més coses que el que expresa. Has fet mal, o l´han fet mal, i tu hi ets per ajudar-li, per esser amb ell, amb la persona que realment t´importa, per que aquest sentiment és molt mes profunt, és molt més captivador, és amor.
Enhorabona,

Asurath.

La primera paraula que se m'ha acudit llegint aquest "Desig" és.... hostil. I no em preguntis perquè, però m'ha produït una sensació de minimalisme vital, austeritat en la forma i, en canvi, una immensitat en el fons. I amb tot això, no et creguis pas que t'estigui dient que no m'ha agradat, perquè rellegint jo mateixa les meves paraules, pot semblar-ho. Al contrari, és un poema preciós, dur, intens, apassionat. Però des d'un punt de vista amarg, tens, trist. I aquest contrast és precisament on crec que rau la impecabilitat del teu poema. I el vers final.... "deixar d'arrossegar-nos i volar ben alt".... parla per sí sol. Resumeix a la perfecció el missatge del poema. Et felicito de tot cor, Cançó. Escrius franques meravelles. De debò.

I permet-me que t'agraeixi el teu últim comentari... m'ha fet una il·lusió especial, perquè és un comentari, amb poema inclós, que reflecteix, amb total exactitud, el que jo volia dir. Moltes gràcies per la teva generositat.... ja m'agradaria, ja, que els meus poemetes fossin una petita part de la font per a la teva inspiració!

Un petó molt gran. Ah! i gràcies també per tenir-me allà abaix, ja m'entens .... ;-) Fa dos dies que me'n vaig adonar i, mira, em va emocionar.

Una abraçada, bonica.

Besar les ferides i guarir el dolor de la persona que estimes no és empatia, sinó amor. Perquè el desig no és altruïsta (tampoc egoïsta), sinó un compartir. També de compartir l'amor, després de sanar el dolor, i "trepitjar fort amb els peus nus l'arena de l'hivern", per demostrar que el caliu humà podrà amb tot allò que la vida ens prepari.
Amb una preciosa metàfora, nedes no només en l'oceà tangible sinó en el de l'amor i la vida, i, per si en queda algun dubte, en el sentiment: "els nostres ventres".
Res de viure reptant, esperant el bressol de l'aigua, sinó nedant, en el cel, ben alt.
Perquè la vida, en efecte, és el que passa mentre aprenem a volar.

Gràcies per dir-ho d'una forma tan bonica i plena, i també pels teus sempre afectuosos comentaris.

Una abraçadassa,

m

m'agrada amb quanta sincera senzillesa et mostres transparent en el teu desig i vas dibuixant ,amb paraules i imatges delicades i alhora intenses, la necessitat d'estimar i de ser profundament estimada.

desprens joia lluminosa en aquesta immersió total en la mar insondable de la vida, que és l'amor.

Felicitats CANÇÓ per tanta felicitat de la que ens fas partíceps!

Gràcies!

és un poema ben agosarat, quasi ardent, hummm, ja m'hi sento llepant-li.... què? no ho recordo però no importa, el que sigui.
Estimada Cançó, us trobo a faltar, m'agradaria participar en alguna trobada.
Un petó
Glòria

i ha força en el poema, força i desig, pens que és el desig que ens mou cap al cel. la forma està bé, molt bé. jo solia llegir els poemes en veu alta un cop escrits, ara els escric en mi abans de teclejar-los.
moltes gràcies pel teu comentari, quan la poesia em vingui a visitar, m'agradi i cregui que és publicable ja la penjaré.