Cercador
Desig
Un relat de: Antònia Puiggròs Muset- Compartir:
que s’entendreix cada nova primavera,
i creixeràs alt i fort com les espigues
que onegen a l’aspre vent de les tempestes.
Grimparàs, fill, per la roca dura i freda
que delimita els cimals de les muntanyes,
i nedaràs en les aigües embravides
que gemeguen pels afraus i les cingleres
delejant encalmar-se a les planures
i abocar al mar les llegendes escoltades
a les àvies que passegen per ses ribes.
Caminaràs , amor, pels carrers del teu poble
on les veus de l’avenir juguen i riuen
i reposaràs entre els versos oblidats
en els prestatges d’una biblioteca antiga.
I seràs sempre, fill, un home bo i savi,
en el pensament més pregon de qui et delera.
Comentaris
-
Acurat...[Ofensiu]rnbonet | 16-10-2012
...en els mots, rellevant en la idea, esperançat com cal.
Salut i rebolica! -
Ple de futur i de moviment[Ofensiu]Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10
Un poema ple de futur i de moviment, que batega mot a mot i es fa sentir vers a vers, a cop de promesa, d’esperança, d’amor i memòria i saviesa.
T’envio una abraçada càlida de tardor mentre esperem la tendra primavera,
Unaquimera
-
Preciós!!![Ofensiu]brins | 21-09-2012 | Valoració: 10
Un poema amorós i emotiu, Antònia; hi has sabut expressar, amb paraules bellíssimes, els íntims desitjos que arrecerem les mares dins del pit. Voldríem que els nostres fills tinguessin força qualitats i que gaudissin de tota la felicitat del món, perquè la seva desventura ens és punyent i dolorosa.
Enhorabona! Un gran poema!
Pilar -
Preciós poema![Ofensiu]aurora marco arbonés | 20-09-2012 | Valoració: 10
Desig de que el fill recorri el món per carrers, muntanyes i prats, que experimenti tot allò que la vida aporta, sense temor, amb valentia. Desig de que sigui savi, feliç i bo.
Què més pot desitjar una mare per al seu fill?
Has emprat un llenguatge poètic molt acurat i evocador, de la teva pròpia experiència?
L'enhorabona
Valoració mitja: 10
l´Autor
49 Relats
148 Comentaris
40488 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.