Descobreix-te

Un relat de: Jimbielard

Deixa els febles lligams per als insegurs,
Ensenya'ns el que fins ara ens hem perdut,
Òsculs de nit que les fades de dia mimen,
Maragdes clavades al fons de la terra,
Inventa't si la teva existència no és eterna,
Sucumbeix al deliri dels ulls desperts que
Explosionen sentència en descobrir-te.
Sigues tu, estén les ales i vola.

Comentaris

  • gypsy | 30-05-2008

    que són els teus mots i el poema mateix els que volen i són completament lliures, en el significats que componen. Com una simfonia ajustada, amb aquella precisió austera impagable que tenen les obres d'art.

  • Intuïció, sensibilitat[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 28-05-2008

    La cançó que va inspirar aquest suggestiu acròstic és molt fidel al que dius (sí, la cançó és fidel al text, això he dit). Però no tant com les teues paraules a qui te les va inspirar. El teu poema és estilísticament preciós, d'això no hi ha cap mena de dubte; així i tot, el més preciós de tot és la intuïció i la sensibilitat que es transparenten rere seu.
    Un petó.

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

71 Relats

252 Comentaris

90633 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/