Des del deliri

Un relat de: Antoni Casals i Pascual

Hi ha el mirall, i darrere del mirall
la solitud de la imatge, observant-te.
Molt més enllà de l'escarni dels gestos,
el silenci de la teva no-veu
és el que trenca l'encanteri fred
d'aquest reflex caduc i inexpressiu.
Repetiràs un breu, sol, moviment
i tot serà una amplificació
de la perplexitat que reverbera
en el mirall: una imatge evocada
del dubte hostil que s'ha anat emparrant
al teu cos ert i als ulls des dels que et mires.
Desconegut de tu mateix, et perds,
mirall endins en deliri oceànic.

Comentaris

  • Recolzament[Ofensiu]
    deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10

    Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

  • Tot un deliri[Ofensiu]
    Somni | 30-01-2008

    enmig del silenci

  • l'home d'arena | 29-11-2007 | Valoració: 10

    Deliri? Després de llegir el poema, d'engolir-lo, hi ha un batibull d'eixordidores imatges que atordeix, per conegudes. Hi ha la certesa esveradora de que el temps a poc a poc ens cisella, de que amb ell anem perdent-nos, arravatats per aquella voragine de vida. Hi ha, però, també la necessitat d'afrontar-nos, el crit de què cal retrobar-nos.
    Hi veig un cant per fer-ne amàs del que som, per aglevar-nos, per retrobar les regnes perdudes, o abandonades per desídia.
    No és deliri per mi, és una reflexió precisa, necessària, sense por, sincera, preciosa.

    Amb admiració, salut i una abraçada, company.

  • Enhorabona[Ofensiu]
    apodictic70 | 29-11-2007 | Valoració: 9

    Vosté podria arribar a ser un gran poeta, aquesta mostra l'encerta!

    salut i endavant,

    JCOB

  • Artemisa | 17-10-2007

    Impressionant, bestial, m'encanta.
    He llegit pocs relats, però de moment és el que més m'agrada.
    Simplement és genial.

  • Una explosió[Ofensiu]
    hipocrates | 17-10-2007 | Valoració: 10

    de sensacions concentrada en la darrera imatge, la del que tu anomenes "deliri oceànic".

    Bestial, amic Casals.

  • dualitat[Ofensiu]
    manel | 03-10-2007

    L'home és l'únic animal que es reconeix davant d'un mirall. O potser no? La percepció de veure'ns des de fora ens fa dubtar de si realment som nosaltres el que veiem. Si ens estem una bona estona quiets, observant-nos, ens acabem perdent, i no sé si dir dins de nosaltres mateixos, però sense saber-ho. Em sembla que m'estic fent un embolic tot sol. Ja no sé si parlo jo o ell.
    Amic Antoni, un poema que a mi personalment m'ha fascinat. Feia temps que no et venia a llegir amb calma, i la veritat és que sempre val la pena, sempre hi ha tresors amagats.

    Salut,
    manel

  • gypsy | 02-10-2007 | Valoració: 10

    té quelcom Sartrià, existèncialista on hi la constant en tot el poema del ser-no ser o del ser en un altre.
    Una composició difícil que trobo espectacular!

    Una abraçada!

  • Amic Antoni![Ofensiu]
    F. Arnau | 29-09-2007 | Valoració: 10

    Trobe aquest poema teu, magnífic en la seua composició, que retrata molt bé el que sempre estem fent: Preguntant-nos, reflexionant sobre les nostres reaccions, intentant conéixer-les, capbussant-nos en el nostre oceà intern fins que, com diuen els teus darrers versos:
    "Desconegut de tu mateix, et perds,
    mirall endins en deliri oceànic."

    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

  • Sí, a voltes...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-09-2007 | Valoració: 10

    ...és necessari una mica de narcisisme o digues-li com vulgues, pensar que som el que està darrere de l'espill, el mal és que d'alguna que altra manera sempre ens identifiquem amb el de darrere de l'espill o amb el del davant, que bonic seria tot si no tinguérem consciència de nosaltres com a imatges.

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

786 Comentaris

138168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).