Cercador
Des del deliri
Un relat de: Antoni Casals i PascualHi ha el mirall, i darrere del mirall
la solitud de la imatge, observant-te.
Molt més enllà de l'escarni dels gestos,
el silenci de la teva no-veu
és el que trenca l'encanteri fred
d'aquest reflex caduc i inexpressiu.
Repetiràs un breu, sol, moviment
i tot serà una amplificació
de la perplexitat que reverbera
en el mirall: una imatge evocada
del dubte hostil que s'ha anat emparrant
al teu cos ert i als ulls des dels que et mires.
Desconegut de tu mateix, et perds,
mirall endins en deliri oceànic.
Comentaris
-
Recolzament[Ofensiu]deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10
Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble
-
Tot un deliri[Ofensiu]Somni | 30-01-2008
enmig del silenci
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 29-11-2007 | Valoració: 10
Deliri? Després de llegir el poema, d'engolir-lo, hi ha un batibull d'eixordidores imatges que atordeix, per conegudes. Hi ha la certesa esveradora de que el temps a poc a poc ens cisella, de que amb ell anem perdent-nos, arravatats per aquella voragine de vida. Hi ha, però, també la necessitat d'afrontar-nos, el crit de què cal retrobar-nos.
Hi veig un cant per fer-ne amàs del que som, per aglevar-nos, per retrobar les regnes perdudes, o abandonades per desídia.
No és deliri per mi, és una reflexió precisa, necessària, sense por, sincera, preciosa.
Amb admiració, salut i una abraçada, company. -
Enhorabona[Ofensiu]apodictic70 | 29-11-2007 | Valoració: 9
Vosté podria arribar a ser un gran poeta, aquesta mostra l'encerta!
salut i endavant,
JCOB -
Artemisa | 17-10-2007
Impressionant, bestial, m'encanta.
He llegit pocs relats, però de moment és el que més m'agrada.
Simplement és genial. -
Una explosió[Ofensiu]hipocrates | 17-10-2007 | Valoració: 10
de sensacions concentrada en la darrera imatge, la del que tu anomenes "deliri oceànic".
Bestial, amic Casals. -
dualitat[Ofensiu]manel | 03-10-2007
L'home és l'únic animal que es reconeix davant d'un mirall. O potser no? La percepció de veure'ns des de fora ens fa dubtar de si realment som nosaltres el que veiem. Si ens estem una bona estona quiets, observant-nos, ens acabem perdent, i no sé si dir dins de nosaltres mateixos, però sense saber-ho. Em sembla que m'estic fent un embolic tot sol. Ja no sé si parlo jo o ell.
Amic Antoni, un poema que a mi personalment m'ha fascinat. Feia temps que no et venia a llegir amb calma, i la veritat és que sempre val la pena, sempre hi ha tresors amagats.
Salut,
manel
-
...[Ofensiu]gypsy | 02-10-2007 | Valoració: 10
té quelcom Sartrià, existèncialista on hi la constant en tot el poema del ser-no ser o del ser en un altre.
Una composició difícil que trobo espectacular!
Una abraçada! -
Amic Antoni![Ofensiu]F. Arnau | 29-09-2007 | Valoració: 10
Trobe aquest poema teu, magnífic en la seua composició, que retrata molt bé el que sempre estem fent: Preguntant-nos, reflexionant sobre les nostres reaccions, intentant conéixer-les, capbussant-nos en el nostre oceà intern fins que, com diuen els teus darrers versos:
"Desconegut de tu mateix, et perds,
mirall endins en deliri oceànic."
Una forta abraçada!
... I molta salut!
FRANCESC
Valoració mitja: 9.86
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
146373 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).