Deixa'm...

Colpidor relat, camins a la vida que, escollint-ne un o l'altre, ens poden portar a llocs molt diferents.
Enhorabona pels relats, n'he llegit uns quants i t'haig de felicitar! M'agrada molt com escrius i com ens tranpasses les teves emocions.

Una abraçada, i moltissimes gracies pel comentari!!

Cadascú fem el nostre camí, ja sigui al nostre pas o al que ens marquen: tot sovint, el ritme de la marxa depèn del moment i de les circumstàncies, fins i tot podríem dir que la direcció que portem depèn de factors aliens a la nostra voluntat explícita...
però cadascú de nosaltres fem el nostre, pas a pas, saltiró rere caiguda, i busquem troballes diferents.
Per sort, podem compartir etapes del trajecte, gaudir de bones companyies al llarg del recorregut, coincidir amb d'altres en metes o en estímuls...

M'han sobtat els versos
"Busco mirades dolces
en les ombres amigues del meu viatge"
per diferents raons, entre elles que reflecteixen una de les meves dèries: sempre resulta grat comprovar que compartim cerques amb les persones que ens són grates.

T'envio una abraçada dolça i amiga,
Unaquimera

refent els sentiments... VIVINT, senzillament.

Un poema molt bonic, Núria.

Una càlida abraçada

Ens hauríem de deixar de tot el que ens oprimeix. Penses santament, vols fer el teu camí, trobar les teves pedres, el teu núvol, la teva rosada, parlar amb les flors, abraçar la companyia de la lluna, gaudir del caliu del sol.

Que tinguis un bon camí.

Salutacionsonatge

aquest poema s' escriu amb la b de bellesa .
Endavant!