Cercador
DEGOTIM...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
El degoteig parsimoniós de l’aixeta omple el silenci, marcant el segons com un precís rellotge Swatch. Fa dies que ho fa...
En Marc és a taula, sol, menjant-se un insípid tros de pizza reescalfat que li ha sobrat del dinar; no tenia ganes de cuinar. De tota manera, la nevera és buida, com sempre, i els armaris són plens; plens de capses buides, llaunes caducades i bosses de patates amb gust ranci. “ He de fer la compra – pensa- Dissabte, potser.” De fer neteja , ni s’ho planteja… Quin avorriment només de pensar-ho!
La nit ja fa estona que ha tancat la llum a les finestres i l’espai s’ha reduït als quaranta-cinc metres quadrats que ocupen el pis. El so de la gotera s’amplifica quan el soroll del carrer se’n va a dormir. “ Demà l’arreglaré, potser . Ara és massa tard “- pensa el Marc.
El telèfon el desperta del vagareig pels seus pensaments, però no es mou de taula. Amb la mirada perduda en l’únic quadre que vesteix les parets, es beu d’un glop la llauna de cervesa. “ És en Lluís- pensa- Segur que em vol explicar com s’ha repassat a la monitora del gimnàs, com si fos un gran triomf fer-s’ho amb aquella , que ja s’ha repassat a la meitat dels homes i dones que van a les seves classes ! En Marc s’adona que el quadre no li agrada gens; no entén què el va impulsar a comprar-lo, a part del seu mòdic preu.
Calla el telèfon, el degotall es reivindica i torna a marcar el seu ritme cansat, tan cansat com inacabable . El Marc també ho està de cansat, i molt, però no té ganes ni d’anar al llit; es deixa caure en braços del bell sofà, ple de medalles i engrunes de menjar; bressolat pel so del degotim, avorrit de tot, s’adorm… “ Demà potser…”-mormola en somnis.
Comentaris
-
De tant en tant...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 22-03-2012 | Valoració: 10
De tant en tant, encara que no parli gaire, em trobo sense paraules. No sé què dir d’aquest curt, curtíssim relat. Aquest relat, que s’aparta tant del meu estil —suposant que en tingui—, m’agradaria haver estat capaç d’escriure’l...
Molt bo, Joan, molt bo!
—Joan—
-
...[Ofensiu]crohnic | 25-02-2012
Has descrit amb mestria l'apatia que s'ha apoderat de la vida del protagonista... Que trist, però real... Espero que no coneguis gaires Marcs (jo en conec alguns)...
Molt bon relat, company! -
Monotonia[Ofensiu]Materile | 15-02-2012 | Valoració: 10
M'ha agradat moltíssim, És un relat que pot ser real, molt trist però molt comú per a molta gent, més del que pensem.
Encara que dur, el relat, l'adornes amb la teva poesia descriptiva, aquesta poesia sempre present en tu, que el fa més suau. Sense voler m'he trobat obrint la nevera i seien al sofà "ple de medalles"...
M'ha agradat molt la frase que fas servir per descriure "fer-se fosc": "la nit ja fa estona que ha tancat la llum a les finestres".
Una abraçada plena d'enveja positiva,
Materile -
Relat presentat al Concurs ARC de Microrelats 2011. ARC A LA RÀDIO [Ofensiu]joandemataro | 08-02-2012
La temàtica general del concurs duu per títol SENTIMENTS , i cada mes hi ha un subtema. Aquest és el quadre resum:
Mes Tema
Febrer 2012 Avorriment
desitjo que us agradi
abraçadetes
joan -
literari[Ofensiu]berguedana | 05-02-2012 | Valoració: 10
El teu relat és d'una exquisitesa absoluta tant en la forma com en el fons.
berguedana -
Goteig...[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 05-02-2012 | Valoració: 10
Es un relat que m'agrada molt Joan, sense ni proposar-t'ho semble que faci traslladar al lector a aquests 45 metres i escoltar el goteix que va caient i que pràcticament ompla la vida del protagonista.
Trist, ple de sentiment, molt bo!
Gemma -
Gota a gota[Ofensiu]deòmises | 04-02-2012
mot a mot, un relat que, malgrat la brevetat demanada, traspua l'apatia del protagonista. Un gran mèrit, Joan, que has assolit amb escreix.
d.
PS: No t'atreveixes a viatjar pel Minirepte27? Per si de cas, et deixo unenllaç directe... -
Degotim,[Ofensiu]free sound | 04-02-2012 | Valoració: 10
Degotam, les paraules van parlant.
Magnífica prosa. La literatura i la cultura són germanes de la dignitat.
I les gotes van caient, i les paraules somrient.
Una abraçada.
Valoració mitja: 10
