Defensant els seus drets.

Un relat de: Mercè Bellfort

DEFENSANT ELS SEUS DRETS


Tenia el cotxe al taller fent la revisió anual i no li tocà més remei que agafar el metro. Descartà el taxi per evitar els embussos que ben segur es trobaria pel centre de la ciutat.
Confiava arribar puntual a la cita que tenia amb el seu cap. Aquest li proposà parlar fora de l´oficina d´un assumpte sobre el qual ella en podria estar interessada. Es tractava d´oferir-li més responsabilitat: ascendir a redactora en cap de la revista.
Mentre anava en metro la Cèlia no deixava de rumiar en la trobada que tindria lloc a la Plaça Reial dins de mitja hora. Va filar prim en l´horari i encara li quedaven unes quantes estacions per baixar a Drassanes.
Abans d´arribar en una d´elles el comboi s´aturà vint minuts al túnel per un problema tècnic, segons van anunciar per l´altaveu.
L´aire acondicionat funcionava, però la Cèlia començà a suar de tal manera que empapà la samarreta de valent, sobretot quan se´n recordà que- per acabar-ho d´adobar-, s´havia deixat el mòbil a casa carregant-se. Tenia unes ganes boges de sortir com fos perquè veia que ja no arribava a la cita.
Mentrestant, el Senyor Bufarull prenia una cervesa ben fresca assegut a una terrassa de la Plaça Reial. Llegia el diari i gaudia d´aquell solet que encara li torrava la calba. Portava una bona estona esperant i ella no arribava. Li trucà vàries vegades al mòbil, però aquest no donava cap resposta.
Consultà el rellotge un munt de cops. S´acabà la segona cervesa que havia demanat, repassà el diari per última vegada i quan el sol començava a pondre´s, decidí aixecar-se i tocar el dos amb cara d´indignació.
Tot just girava la cantonada del carrer Ferran quan ella aparegué esbufegant per la plaça. Definitivament havia fet tard.
L´endemà al matí la primera cosa que va fer la Cèlia fou entrar al despatx del Senyor Bufarull per disculpar-se. Li explicà amb detall la mala sort que tingué amb el transport públic.
Ell l´escoltà, però orgullós i despectiu com era, li comentà que ja li havia passat pel davant una altra persona tan o més competent que ella. Feia uns minuts que acabava de tancar el tracte amb ell. Es tractava d´en Jordi, un trepa de ca l´ample.
La gran oportunitat d´ascendir en el seu treball se n´anà en orris per un contratemps inoportú.
La Cèlia s´enfurismà de tal manera que exigí al seu cap la presència d´en Jordi al despatx.
El Senyor Bufarull no comptava amb aquesta reacció de tanta empenta.S´adonà que ella estava disposada a enfrontar-se a tots dos per defensar la seva professionalitat i competitivitat. Potser també s´atreviria a revelar que el "comunicat" s´anava a dur a terme en un lloc inapropiat, poc seriós, fins i tot, una mica sospitós…Pensava tot això perquè en el fons esperava- com ja havia succeït en d´altres ocasions-, treure´n alguna cosa més satisfactòria pel seu cos, a part del respectuós: "Moltes gràcies, Senyor Director". La coneixia ben poc!
El cas és que no va suportar el despit de la tarda anterior i reaccionà com un adolescent que no sospesa les coses i actua per impulsos emotius.
Tal com s´estava posant el panorama va preferir recular. La Cèlia, dreta davant seu, tota seriosa esperava una resposta raonable.
-Veig que tens caràcter i res et fa enrere. Parlaré amb en Jordi per aclarir el tema. El lloc l´ocuparàs tu, ets una persona molt eficient. Ara bé, un altre dia que et citi on a mi em sembli vull que siguis puntual.
-Seré puntual a la feina, Senyor Director i no a cap altre lloc fora d´aquí. I si no està conforme puc aconseguir una altra plaça ben digne en qualsevol altre editorial. Vostè és l´amo del seu negoci, però no el propietari dels seus col·laboradors. Tinguiu sempre ben clar.
El contundent sermó serví d´alguna cosa al Senyor Bufarull. Poques ganes li vindrien de convidar-la a un got d´aigua, ni que fos a la mateixa feina…



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer