De Gegants i capgrossos

Ja no toca ser cap gros.....

Ara toca ser irredempt gegant.

Rei, Reina, el que calgui des del seu flanc.
Seré. Ferm. Altiu si cal. Empàtic amorosidor.
Amb barrots, ceptres de comandaments o estris que facin fressa.
Amb l’enfosquit gegant guerrer darrer cloent el seguici.
Inexpugnable poble silent supervivent de segles d'extermini

En comparsa virolada de tamborins i flabiols.
Si escau, amb so alt i fort que ens delati coratjosos
per demolir muralles foranes

Com aquell mur de Jericó esbucat
per la cridòria curulla de la fe del seu poble.

Per absorbir, nodrir, transsubstanciar
asprors i mal averanys
on de nou es fonin terra, cultura i tarannà
bastint arrels harmòniques copioses.

Anar sempre avant
creant universos fraternals
de somnis, llums i goigs
bandejant estelles que duem al damunt

Poble fidel amant de llibertat
que amara emana i imana
espais amatents i sometents
d’una dolça fornida Terra de pau
enamorada de la vida, del seu tret particular i paisatge.