De fit a fit

Un relat de: gypsy

Em guarneixo per a tu, mort,
t'espero asseguda en silenci,
m'esfondro i et miro de fit a fit,
sense que el deliri de la por
s'arreli en el meu cos gastat.

Sóc una dona marcida en la bellesa
d'allò que encara em commou,
et miro endins - abillada de festa -
ets el conjur del temps que passa,
icona puixant - escrius el meu destí -


gypsy

Comentaris

  • De vegades...[Ofensiu]
    llamp! | 18-03-2010


    ... llegeixo els títols dels poemes i me'ls imagino escrits. Ara llegia "Visions" en el teu llistat de poemes i tot seguit he llegit "De fit a fit" i he pensat: "Visions de fit a fit", podria ser ben bé el títol d'un poema dels teus!!!

    El fet és que a vegades recorrem a paraules o frases o estructures lingüístiques que ens dónen bon resultat o amb les que ens sentim segurs. Quelcom d'això puc veure en el teu poema.

    No obstant, també tens aquella paraula, aquell deix de genialitat, aquella "perversió" del llenguatge que enamora, que esquitxa, que tenyeix a un poema i li dóna personalitat, que el vesteix i l'engalana per sortir publicat amb una bona posada en escena.

    Felicitats i ens veiem a la propera Calçotada!

    llamp!

  • Sostenir la mirada[Ofensiu]
    franz appa | 06-03-2010

    Què dir d'aquest poema? Una mirada sobre la mirada penetrant de la fotògrafa Diane Arbus cap a la mirada ja vella i gastada d'una dona en què endevenim fulgors, passions, orgulls i prejudicis d'un temps passat. Arbus va ser una dona d'una capacitat difícilment equiparable per mostrar aquests moments en què la persona es despulla inavertidament de les màscares i cuirasses de la seva construcció del propi personatge amb què representa la seva diària funció social, i esdevé la persona desvalguda en la seva a despullada intimitat.
    I per denotar-ho i anotar-ho cal tenir no solament la traça que tu tens per traçar els versos d'un poema, sinó la sensibilitat intuïtiva que sempre llisca per sota les imatges que construeixes en el batec de cada poema que ens permets gaudir.

    Una abraçada,
    franz

  • Galzeran (homefosc) | 19-02-2010

    l'he trobat precís, no se si aquesta seria la paraula correcte, però l'he trobat encertat, de mots ajustats, mesurats i meditats, que surten de ben endins, sense cap rancúnia, sense por, i això de la mort, sempre fa respecte, però en les teves línies de renglons curts sonen de pau i reconciliació, amb tu mateixa, observadora i vivint al mateix temps, allò que ens descrius.

    Una abraçada i et felicito pel poema.

    Ferran

  • Transmet valentia[Ofensiu]
    Fada del bosc | 18-02-2010 | Valoració: 10

    Uau que m'ha agradat!!! una persona gran que sap mirar de fit a fit la mort (és posible?) transmet valentia, dignitat...
    Jo també acabo d'escriure un text sobre la mort però en aquest cop en una persona jove és a dir quan no toca es titula "El bes de la mort".
    No és gens fàcil escriure sobre aquest tema, però tu ho fas molt bé. De fet no és el primer que llegeixo teu i s'ha de dir que en saps.

    Una abraçada!!


l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

450979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu