De cap a peus

Un relat de: Josoc
De cap a peus
Sembla que algú va llegir el meu últim relat titulat “El meu mal de cap” ja que n’he rebut algun comentari. Això m’impulsa a reincidir, vull dir a explicar-vos un altre mal que he patit. Si penseu que sóc massa egocèntrica us en demano excuses, ai vès, si són les coses que em passen...
Doncs resulta que al bloc de pisos on visc estan fent obres per facilitar la mobilitat, cosa que ha implicat refer el tram d’escala des del primer pis fins a baix. Doncs bé, a mi no se’m va ocórrer res més que agafar l’ascensor fins al primer pis (jo visc al segon) i després baixar a peu per estrenar el tram nou. I tant que el vaig estrenar! Cap al final l’escala fa com si fos de cargol amb graons més amples de la banda de la paret que de l’altra, a més la barana, encara sense acabar, no arribava al final i a més a més al terra hi havia molta pols. Totes aquestes qüestions van provocar que jo rellisqués i caigués, rodolant, uns quatre graons de cop. I me´n vaig donar un de ben gros de cop! Vaig quedar estesa a terra, tremolant i petant de dents (no sé perquè) i no em podia aixecar. Per sort aviat vaig sentir que baixava l’ascensor. Es va obrir la porta i va sortir-ne el veí més vellet i malalt de l’edifici. En veure’m es va quedar parat, va fer un parell de passos i va dir:
-Si es vol agafar al meu bastó... jo no puc pas fer res més per ajudar-la.
I sí, amb l’ajuda d’aquell bastó vaig aixecar una mica el pompis fins a dipositar-lo a l’últim graó de l’escala. Allà vaig reposar una estona fins que se´m va passar el tremolor i sempre amb l’ajut del bastó vaig poder arribar fins a l’ascensor i entrar a casa.
Era aquella setmana, plena de festes, de primers de desembre i tots els meus fills i alguns veïns eren fora. Així que vaig telefonar a un amic traumatòleg, encara que jubilat i ell i senyora em van venir a veure. Ella em va fer les compres que jo pretenia fer aquell dia i ell va examinar el meu genoll després de dubtar, ja que jo (trastornada com estava) vaig dir que havia topat a la “pròstata”, quan volia dir a la pròtesi. Va dir que tornaria a la tarda, perquè a vegades al cap d’unes hores s’accentua el mal. I sí que va tornar, aconsellant-me després que m’anés a fer una radiografia per assegurar que tot estava correcte. Així ho vaig fer, acompanyada per un dels meus fills que ja havia tornat.
Em van dir que la radio havia sortit prou bé, però que podia ser que l’inflamació es convertís en líquid i que la seva extracció havent-hi la pròtesi podia provocar infecció i això podia ser perillós. Atenció, repòs, gel i antiinflamatoris, almenys una setmana i a veure si hi hauria sort. Que sembla que sí que n`hi ha. I ara la barana ja toca a terra i la pols ja l’han escombrada, però jo penso arribar a baix sempre més amb l’ascensor, ei, sempre que funcioni, perquè em descuidava de dir-vos que a l’hora d’anar a la consulta resulta que s’havia espatllat i vam haver d’esperar que reparessin l’avaria. Que oportú, no? però no patiu que el genoll ja quasi no em molesta i fins i tot se m’ha passat, almenys de moment, el mal de cap. Que no es pot tenir tot! I jo tot això us ho explico a vosaltres, relataires, per què sí, perquè sou els meus amics,o no?

Comentaris

  • Una trompada per a tenir en compte[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-01-2012 | Valoració: 10

    I tant que som amics! De patiments, de caigudes, de relliscades i de patacades diverses, oi tant! No ens hem de refiar d'allò que sembla senzill, sempre hi ha quelcom a descobrir. Un relat preciós, senzill, molt lineal i ben portat, amb una lectura plàcida i simpàtica, malgrat el patiment de la protagonista. Història de proximitat, amb un somriure malgrat tot. Una forta abraçada i... ves en compte!

    Aleix

  • Comentari[Ofensiu]
    Materile | 21-12-2011 | Valoració: 10

    Gràcies, josoc, pel teu comentari dels meus "Diàlegs de la tercera edat". Cada comentari que em feu és una alenada d'aire fresc (no del carrer) que rebo i que em dóna forces per continuar.

    No m'has dit com et trobes...

    Una abraçada,

    Materile

  • Plou sobre mullat![Ofensiu]
    Materile | 20-12-2011


    Ai, josoc! Tenia ganes de llegir-te, però no creia que es tractés d'un tema tan enutjós. Quan s'és gran una caiguda pot ser perillosa; per sort ens ensenyes la teva valentia,i l'humor que hi poses.
    M'alegra pensar que la patacada ha espantat el mal de cap que tenies, o tens... Desitjo que quan llegeixis aquest comentari ja tornis a ser la dona valenta i lluitadora que, em sembla, ets.
    Ja tinc un altre relat penjat, a veure què et sembla! Digues-me com et trobes.
    Una abraçada i felices festes de Nadal i Bon Any Nou!
    Maria Teresa (Materile)

  • aquí som una família josoc...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-12-2011 | Valoració: 10

    i estem també per escoltar-nos els uns als altres... Passem moments dolents sovint però és quan veiem com la gent propera respon, el teu veí, els fills, i tu mateixa amb ànims de seguir endavant tot i les dificultats, és clar

    t'envio els meus millors desitjos i una abraçadeta pre-nadalenca

    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114545 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.