De camí cap a casa

Un relat de: Emelkin

De camí cap a casa,
totes les paraules
són retalls de distàncies.

Els carrers ploren
la seva quietud descontrolada
entre les nostres passes.

Anem deixant el rastre
de soledats escampades
per dreceres passades.

De camí cap a casa,
cauen tots els cels
i s'apil.len als teus ulls.

La nit ofega l'últim sospir
sobre la teva pell i apaga
totes les llums.

La lluna es perd per les estrelles.
Només quedem tu i jo,
i l'immens camí per recórrer.

De camí cap a casa,
totes les paraules
són retalls de distàncies.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer