Cercador
Dansa del ventre
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
El dia em mira avui amb ulls, de foc, oberts,
els llavis flamejants d'un roig de sang de foc;
mentre, entre els dits, va despullant-se
d'un vel d'hores i esglais, la boca mig oberta
rajant de set i llum
saliva dels instants,
encar calenta.
Comentaris
-
Dobles sentits[Ofensiu]Dyonisos | 24-02-2007 | Valoració: 10
Un poema de dobles sentits, almenys als ulls de qui ho llig...
Els llavis... quins? La boca mig oberta...
Saliva dels instants
encar calenta.
Sublim!
Això és l'erotisme: Suggerir més que dir!
Una forta abraçada!
FRANCESC / Dyonisos -
Oh! Oh[Ofensiu]l'home d'arena | 24-02-2007 | Valoració: 10
saliva encar calenta...
Roig de passió que es despulla a poc a poc. Mig oberta la boca al convit... rajant el que voldria beure jo. (perdó, la vena, Teresa, és la vena que m'has encés).
Preciós, l'un i l'altre, estic erotitzat!
Un bes, i dos i tres i més...
Valoració mitja: 10