Curull d'amor, malgrat la data

he après coses bones de tu, també he après a estimar-te en la distància, amic.

Gràcies per ser com ets.

:)

Bella poesia que em deixa sense paraules.
Com es pot dir tant en tant curta poesia
Inclús pots gaudir del gust i l'olor a gessamí.
T'agraeixo el comentari sobre Irina que potser titlles de personatge de fantasia cinematogràfica, però en aquest cas és ben real, encara que novel·lat. La realitat supera la ficció tantes vegades!

Salut i rebolica amic

Tot un plaer llegir aquests versos tan bells. El negret del dibuix el trobe una mica engrandit, però la veritat és que amb el temps tothom canvia, fins i tot els monuments...
Salut paisà!
FRANCESC

El dia que els dos rapsodes van recitar la teva poesia al Saló de Cent
de l'Ajuntament de Barcelona ja està al calaixet dels meus bons records, perquè també va ser el dia que ens van conéixer.

De nou enhorabona per les teves poesies, les teves proses i els teus dibuixos !!

Salut i força amic !!

i qui sóc jo per comentar-valorar-fer crítica literària, ho deixaria tot empastifat de metafÓres, i fullaraca...
Però si m'ho permets ( i tant si vols, com si no, que punyeta!) et deixe, al so de la fonteta un:

REDELL, QUÈ BONIC, RAMÓN!!!!

Tot emocionat i sincer, company, paisà, amic, per aquesta filigrana. Diria que com una magrana, (veus! ja estic en mans de la metafóra) on cada granet guarda el suc d'una emoció, i en llegir-lo esclata amb tanta tendresa...

Salut, i rebolica, amic.
I més rebolica encara pel premi!

Enhorabona pel premi que va tenir aquest poema.
Un gesmiler és un gessamí?
No sé que és rebolica, però gràcies per desitjar-me salut.
Si la tinc, penso enviar més poemes dels meus. Ja m'han publicat el segon. També vull llegir aqui, comentar i aprendre, però no sé si rebré algun premi.
m

però abundància!
Desig amb ceba per sopar, però el gesmiler en flor!!!!
quin excès vegetal d'olor malgrat el temps i els anys, exhuberància de sentiments!
enhorabona!
i cuideu-vos molt!

Per aquest premi, que vas rebre al Saló de Cent.
És un poema que comunica tendresa, dolçor. M'ha agradat, sincerament. Els tres primers versos, són deliciosos:

Immens toll d'aigua
d'arrels viscudes.
Camins tant dolços!

i després de fer una metàfora sobre del pas del temps, tornes de cop a la realitat diària i ho arrodoneixes amb aquest tant encertat...

el vent cercava casa.
Molt bé.

Gràcies pels comentaris, eh! els agraeixo.
Si no et fa res penjaré al meu racó el dibuix que vas penjar per al meus versets.

Salut xicon!