Currículum

Em van demanar que escrivís un currículum sobre la meva vida. Amb cinquanta estius havia currículum per a estona; vaig prendre paper i llapis i vaig escriure…

Vaig néixer del ventre inflat de la meva mare en un dia d'agost i sense aire condicionat. Vaig créixer i em vaig desenvolupar envoltat de còmics. El meu autor favorit era en Coll. Sempre queien cocos de les palmeres i desmaiaven als estilitzats personatges. El cinema va ocupar el forat que a poc a poc anaven deixant els còmics conforme anava creixent. Després, em van enclaustrar en la universitat laboral de Tarragona on vaig adquirir els meus dots de enquadernador de llibres en blanc. Una professió que no em va servir per res. Després de passar desapercebut per multitud de treballs vaig arribar a la conclusió que en la vida tots tenim un forat. Jo vaig caure en un. Alguns es passen la vida buscant el seu i no el troben. Uns altres ja el tenen predestinat en el cementiri. Però no vull escriure sobre forats, si no sobre cocos… Vull dir!... sobre el meu currículum.

Vaig néixer amb un llapis en la mà. Els meus pares van creure que era una benedicció; mai els hi vaig explicar, que més aviat era una maledicció. Vaig començar a dibuixar, i després, a pintar el que havia dibuixat. Entretant, sofria les conseqüències que pateixen els artistes no reconeguts. Així em vaig passar anys, fins a no pintar res.

Ara escric contes entre miralls i cantells polits de vidre i quan passo per sota d'una palmera, miro cap amunt; no sigui que caigui un coco i m'esberli el currículum.