Cròniques de l’alter ego [6]: Watson, els orígens

Un relat de: rautortor

Com més va, més intrigat em té el meu visitant nocturn. D’una banda, les seves aparicions sempre són ben rebudes i desitjades, més que més, perquè repassem plegats vivències que havia oblidat gairebé del tot. Però, de l’altra, el meu cap no deixa de qüestionar-se tot el que això té d’estrany i desconcertant. Qui és realment, d’on ve, com és que em coneix tan rebé? Em passa de debò o no és res més que un malson? Estaré mort i ho ignoro? Voldria creure que tot és real i no un mer somieig o un atac de nostàlgia enquistat dins el meu cervell envellit. De totes maneres, com que em plau, em persuadeixo a mi mateix de seguir amb el joc. Faig bé? No ho sé.

Per cert, avui no s’ha presentat a la cita. Serà a causa dels meus instants de lucidesa i dels meus dubtes i suspicàcies? Val a dir que el dia s’ha presentat molt ennuvolat, estrany. Al vespre el cel s’ha omplert de llamps i trons i s’ha vist una resplendor molt viva a l’horitzó, talment com si un avió hagués perdut el rumb i s’hagués vist obligat a aterrar d’emergència. Aquest fet ha atiat diverses conjectures -sempre favorables als meus interessos, és clar- com imaginar-me la existència d’una dimensió desconeguda on se sent música i veus familiars i on el meu Watson és, de fet, un menut extraterrestre o, si més no, un fenomen extrasensorial que ha vingut a tranquil·litzar el garbuix mental i sentimental que ronda dins el meu cap d’ancià.
Ai Watson, Watson, qui coi ets i per què tant de misteri? Segur que ets molt més que aquell ratolí de peluix que un dia em van regalar, capaç de viatjar amb mi pels racons més íntims de la meua ment.


Inventari del Centre Ufològic de Ponent
1966-S/U. Criatura d’origen desconegut, capaç de transformar-se en una persona; figura de drap d’un ratolí amb cua de cuiro i una W escrita al llom; aspecte fosforescent i radiant durant la lluna plena; sol taral·lejar l’himne d’Andorra; descoberta als anys seixanta al seminari de la Seu.
Nota: Darrerament ha desaparegut algunes nits; sempre torna.

Comentaris

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140203 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen