Creues el carrer

Creues el carrer
amb les teves mans nues
fent proeses sobre el silenci
que tremola sota els talons.
I, als llavis,
tres síl·labes que no acaben
de vessar
i la sang de les paraules
fent i desfent sanefes
al vent.
Tens, als ulls,
boires incertes,
horitzons de fum,
tardes de cera,
brases dels minuts
que t'escupen les busques.
Maleeixes haver-ho fet,
ara et perds per les frases
laberíntiques del no-saber
que t'obre les ferides
i les quimeres de la nit
t'omplen la lluna
de cicatrius.

Creues el carrer
i el tremolor del teu silenci
delata l'esperança
de deixar-ho tot enrera.