Crescendo

M'ha agradat la teva narració sobre la música i els seus efectes sobre els ànims. Trobo que saps trobar moltes metàfores diferents i això és molt bo. Sobretot això de "que mor al cor de les gents".

Ens veiem!!

... teva mirada simbòlica cap a la música està molt bé. De fet jo toco la guitarra espanyola i em falten dues cordes i afinar-la bé. Amb l'estrés em costa de trobar el moment, però ho faré. Estalvio per una guitarra elèctrica, n'he tingut i no em trauran aquest somni. Dolça melodia, els teus versos.


Sergi : )

I de lirisme. És com una simfonia de paraules on hi vesses la teva sensibilitat i el teu saber fer. La música t'inspira sentiments molt personals i t'obre els ulls a la natura que t'envolta, utilitzant un llenguatge poètic que arriba al lector i l'encanta.

M'ha agradat molt el teu poema

He cercat macolí a internet i han aparegut tot de fotos de Macaulay Culkin... :-)

Felicitats pel poema, és bó ser agraït, i sobretot a quelcom tan insòlit com la música: un fenòmen que no ha exisitit mai a l'univers, el món no el necessita, és només un accident, un efecte coleteral, una vibració del nostre aire, una onada en l'atmòsfera que ens abriga als terrícoles.

La música m'és tan propera que de vegades és un amiga més.