Sol

Un relat de: Joana Morant
El sol crema la teva pell,
encalenteix, abrasa, acaricia,
forada, fereix.
Et dóna la vida
o et mata de set.
Una fera salvatge, un cos omnipresent,
un déu ferotge que rovega
el temps.
Ho sents?
Potser no li trobis sentit.
És el crit agònic del sol
just abans que se'l mengi la nit.

Comentaris

  • Pulsió[Ofensiu]
    Victre | 27-08-2016 | Valoració: 10

    Felicitats pel relat!
    La pulsió entre el dia i la nit, la vida i la mort, el yin i el yang

  • Impressionant.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-08-2016 | Valoració: 10

    No es pot dir més coses del nostre astre en menys paraules. Ho has plantejat perfectament: sol= vida / mort. El sol, protagonista indiscutible de cada estiu pot ser un aliat o un botxí. És un benefactor de tot ésser viu però també pot ser el pitjor enemic de la nostra naturalesa.
    M'ha encantat el teu estil i, tot i que no t'havia llegit mai, crec que tens una capacitat de síntesi que fa molt interessant la teva obra.

  • Sol i Planeta[Ofensiu]
    Bonhomia | 16-08-2016 | Valoració: 10

    Gran poema. I de nit! Aquesta calor insuportable que arriba a tantes contrades del món, tantes i tantes, ens està devorant. Això del canvi climàtic va començar a ser, fa temps, una incògnita de futur. I tens raó! Com crema el Sol! Ah, merci pel comentari.


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Joana Morant

Joana Morant

21 Relats

59 Comentaris

14181 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Crec que m'agrada escriure.



calaixtancat.wordpress.com

Contacte:
mbatle99@gmail.com