Caiguda al cor mullat de Barcelona

Un relat de: Joana Morant
Les closques dels cargols cruixen
sota les trepitjades dels núvols blaus
i els arbres vestits s'inflen
d'aigua fresca vessada del cel.
Escolta l'aire que passa quan caus.
Les vores de la teva pell tallant el no-res
com una ganivetada escapçant una llàgrima morta.
Plaf!
I ja ets a terra,
la cara enfonsada al fang
i la bassa tèrbola llepant-te els contorns
i les ulleres fent tombarelles en l'aire
i el sol guaitant rere una rosassa de boira
i la gavina sobrevolant el llençol

(gris, esqueixat)

que cobreix Barcelona
del Tibidabo fins al mar.

Comentaris

  • magnífic[Ofensiu]
    Atlantis | 12-07-2017

    Aquest en forma de poema m'ha semblat magnífic, per la forma i el fons i per aquest contrast que tan coneixem el que vivim a Barcelona.

  • M'ha esquitxat la teva grapa[Ofensiu]
    kefas | 09-04-2017

    He estat a punt de trepitjar-te. He fet un salt però no he pogut evitar que els esquitxos de fang em mullessin la cama. Et voldria ajudar però l’autobús se’m escapa. I amb els pantalons bruts. Com els netejo jo ara ?

  • Quadre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-04-2017 | Valoració: 10

    Aquest poema és un retrat magnífic de la Barcelona grisa. Tu, però, li dones vida, colors, naturalitat i sensacions. Un gran poema, Joana! Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Joana Morant

Joana Morant

21 Relats

59 Comentaris

14188 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Crec que m'agrada escriure.



calaixtancat.wordpress.com

Contacte:
mbatle99@gmail.com