Cercador
Caiguda al cor mullat de Barcelona
Un relat de: Joana MorantLes closques dels cargols cruixen
sota les trepitjades dels núvols blaus
i els arbres vestits s'inflen
d'aigua fresca vessada del cel.
Escolta l'aire que passa quan caus.
Les vores de la teva pell tallant el no-res
com una ganivetada escapçant una llàgrima morta.
Plaf!
I ja ets a terra,
la cara enfonsada al fang
i la bassa tèrbola llepant-te els contorns
i les ulleres fent tombarelles en l'aire
i el sol guaitant rere una rosassa de boira
i la gavina sobrevolant el llençol
(gris, esqueixat)
que cobreix Barcelona
del Tibidabo fins al mar.
sota les trepitjades dels núvols blaus
i els arbres vestits s'inflen
d'aigua fresca vessada del cel.
Escolta l'aire que passa quan caus.
Les vores de la teva pell tallant el no-res
com una ganivetada escapçant una llàgrima morta.
Plaf!
I ja ets a terra,
la cara enfonsada al fang
i la bassa tèrbola llepant-te els contorns
i les ulleres fent tombarelles en l'aire
i el sol guaitant rere una rosassa de boira
i la gavina sobrevolant el llençol
(gris, esqueixat)
que cobreix Barcelona
del Tibidabo fins al mar.
Comentaris
-
magnífic[Ofensiu]Atlantis | 12-07-2017
Aquest en forma de poema m'ha semblat magnífic, per la forma i el fons i per aquest contrast que tan coneixem el que vivim a Barcelona.
-
M'ha esquitxat la teva grapa[Ofensiu]kefas | 09-04-2017
He estat a punt de trepitjar-te. He fet un salt però no he pogut evitar que els esquitxos de fang em mullessin la cama. Et voldria ajudar però l’autobús se’m escapa. I amb els pantalons bruts. Com els netejo jo ara ?
-
Quadre[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-04-2017 | Valoració: 10
Aquest poema és un retrat magnífic de la Barcelona grisa. Tu, però, li dones vida, colors, naturalitat i sensacions. Un gran poema, Joana! Una forta abraçada.
Aleix
l´Autor
21 Relats
59 Comentaris
14188 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Crec que m'agrada escriure.calaixtancat.wordpress.com
Contacte:
mbatle99@gmail.com