A l'altre costat de la mar

M'ha agradat molt el teu poema.

Crec que expressa bé l'enyorança, la melancolia, el trobar a faltar algú o quelcom. És molt bonic aquest poema de "més enllà del mar", fa pensar molt, és agradable.

A vegades cal construir-se un vaixell per tornar enrera o un avió per marxar lluny. És complicat. A vegades, en la vida, triïs el que triïs perds. Quin remei. La vida no l'he fet jo. La vida la trobo bastant injusta algunes vegades. La vida o la gent, el que sigui.

Ens veiem, Joana.

Quan s'està trist, sobretot d'enyorament, és que hi ha quelcom que no rutlla dins nostre. Arriba un moment que un diu prou! i pren una determinació empès pel cor. Llavors cal no mirar enrere, cal fer-ho en avant. Perquè l'aigua estancada put. Jo també vaig viure semblant situació a la del teu poema i malgrat que ho tornaria a fer, d'allunyar-me dels meus. La meva tornada va ésser la millor decisió que podia prendre, si més no els darrers cinc anys de vida dels meus pares no me'ls vaig perdre pas. El teu poema em fa dir-te això. Poema que curt i ras expressa de manera magistral un sentiment profund i amb qual un o altre se sentira identificat. Molt bonic Joana. Nil.