Cremar el passat

Un relat de: besllum

Estimar com si el món ja s'acabés
gaudir l'alè efímer de les últimes hores,
cremar el passat que desapareix
en el camí dibuixat per la història.

Ser llum dins l'ombra del record
d'un altre que ens pensa arraulit
al seu avui i al seu ara indeterminats.

Llanguir serenament, com les flors
es marceixen en una bella solitud
amarada de la indiferència del
qui sap que tot ja és perdut.



besllum

Comentaris

  • Fora pessimisme![Ofensiu]
    JOANPG | 06-11-2008 | Valoració: 10

    Cal recordar amb simpatia, nostàlgia i si vols amb amor, el temps viscut.
    Cal viure amb intensitat el moment vital del present.
    Cal tenir esperances en el futur.
    Però, si volem cremar el passat, que les cendres alimentin
    la brulla d'una nova vida recomençada, alimentant-la, mimant-la
    i estimant-la amb el cor ple de joia.

  • Bonic...[Ofensiu]
    pinter | 09-08-2008 | Valoració: 9

    poema el teu. Sona molt bé. Veig que ets nova per aquí, ja en som dos.

    Gràcies pels comentaris. Me n'alegro que t'hagin agradat aquells dos poemes meus.

    Salut!

    X

    Pd. Vaig a llegir els altres dos teus. Fins ara!

  • 'Cremar-lo'...[Ofensiu]
    rnbonet | 08-07-2008

    ...en el sentit d'oblidar-lo. I viure amb intensitat el present i esperar atentament el futur. Del passat, sempre ens quedaran, potser, les cendres.
    Bon poema.
    Salut i rebolica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: