Creia...

Creia que t'havia oblidat,
vaig apendre a ver el costat bo,
a eixugar les meves llàgrimes,
a empassar-me les penes,
a ser indiferent.
Vaig amagar els meus records a un calaix,
vaib oblidar el dolor a un racó del meu cor.
Creia haver-te oblidat,
vaig apendre a no deixar-te veure a travès de mi,
a saber la diferència entre amor
i entregar un ànima,
a no perdre'm a la nostàlgia,
a no contar els segons que passen
entre tots els meus plors.
Creia pensar nomès en tu
i a no veure mes enllà.
Creia que lliurant-te el meu cor i la meva ànima
et quedaries eternament
i em vaig equivocar...
Creia ser algo mès que un pensament,
creia ser algo mès que una mirada perduda,
amb tu creia ser algo mès,
algo mès que una joguina,
creia que erem tu i jo,
creia que seríem eternament tu i jo,
creia veure el meu futur amb tu,
creia veure la llum dels teus braços,
creia ser suficient per a tu,
pero sempre em vaig equivocar.
Creia estimar-te mès que a mi mateix,
creia tornar-me boig al pedre't,
creia odiar-me per fer-te plorar,
creia que no et mereixia,
creia tenir por,
creia morir-me al veure't marxar,
creia que mai mès tornaria a somriure,
i vaig descobrir que el meu somriure mès sincer
nomès surt quan et veig a tu.
Creia haver-te oblidat en el temps
que passa entre el vent i les teves paraules,
creia no estar empresonat al teu cor,
creia per un moment odiar la teva existència
pero no seria res mès que falsa indiferència.
Creia haver-te oblidat i em vaig tornar a equivocar.