Cr0ma

Un relat de: Emelkin

Les paraules que amaga
el teu silenci esperen
el contrast de la teva veu(cromàtica)
amb les estones grises.
L'atzucac que és el futur
i l'atzar dels dies
no admeten més preàmbuls
d'hores descosides.
Potser l'atzur de l'aigua,
que va ofegant les tardes,
quan esbossa el teu reflex,
no et tanca les ferides.
Les paraules que amaga
el teu silenci esperen
els breus acords de l'aire,
el teu tret de sortida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer