Cercador
cos-esponja
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Els dies se m'escolen per la pell,
pels solcs de la memòria, precipitant-me
al buit, de cap, perquè el vertigen anorrea
-pendís en vertical del tobogan de l'hora-;
i aquest meu cos-esponja, els absorbeix a dolls,
mentre amb la seva mà enèrgica, el fat irat
em prem intensament, amb ràbia,
i me'ls escorre.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Leela | 03-11-2006 | Valoració: 10
Les hores se m'escapen en les mirades,
entre tènues parapellejos, dormisquejant-me
sobre el jaç, perquè la voràgine m'anihila
-solc horitzontal columpi pèndul-
i aquest rostre meu s'il·lumina, absorvint
a glops,
la teva poesia....
que la teva mà destra ha premut fins
escorre la més bella essència dels mots.
Una abraçada,
Leela
-
Crec que saps, companya,...[Ofensiu]rnbonet | 01-11-2006 | Valoració: 10
...que no acostume a llegir poesia. Ara bé, si els poemes són curts, i profunds, i bons, com els teus, acostume a fer excepcions.
Molta salut i molta rebolica!
Valoració mitja: 10