Corrandes

Un relat de: rnbonet

CORRANDES

Sí, tot passa;
tens raó;
No tot queda
a la memòria,
però.

Anem caminant
un dia
entre roses,
i al següent
entre punxes
caminem.

Sí, passant ací i allà
fem camí, cantant, patint,
com si fos
tot un toll de pedres negres
o la flor del romaní.

Dia a dia, any rere any,
mai vaig perseguir la Glòria.
Ai, xicota d'ulls ben vius
i corbes que fan història!

Passa a passa,
pas a pas,
de debò s'hi fa camí
caminant.
I com si no?!

Comentaris

  • Doncs és una llàstima[Ofensiu]
    copernic | 30-08-2010


    que no perseguíssis la Glòria perquè gairebé tothom li va al darrere, sobre tot després de veure-li la reraguarda. Un poema molt irònic i divertit, que no sé si Machado apreciaria perquè aquest home sempre m'ha semblat un pessimista impenitent. En fi, bona tarda, company del sud. Aviat podrem (o podràs) anar a caçar bolets (sense escopeta), hehe!

  • indefinida | 25-08-2010 | Valoració: 10

    Tens tota la raó, només caminant es fa camí...

    Salut!

  • gràcies bonet...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-08-2010 | Valoració: 10

    dia a dia ens anem comentant i pas a pas anem fent coneixença...
    una abraçada
    joan

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!