Converses absurdes, somriures i jocs

Llàgrimes orfes que cauen perdudes i busquen consol en el tou del teu pit. Llàgrimes orfes, que moren rendides, eixutes pel foc que despren el teu cor, llàgrimes orfes que cauen rendides, al terra on avui, colpejo jo.

Llargues esperes en sales inertes, de blanques parets i amorfes tristors. Extrany xivarri que omple la sala, on de lluny, s'olorà la mort.
Converses absurdes, somriures i jocs, condemnat a desfer-se, al primer plor. Paraules, consols i alguna abraçada... mirades ploroses i ocultes pors.

De cop un esglai s'escapa furtiu, i comença el calvari de queixes i plors. De cop una llàgrima, provoca un allau, de penes i angoixes, de renovats temors.

I mentre això passa, s'escolen les hores, d'aquest macabre i tèdi joc. Que ens manté en vetlla, esperançats però amb por, mentre tu et debateixes entre la vida i la mort...