Res a perdre

No tenia res a perdre, ni tan sols l'honor que havia deixat una estona abans en el darrer bar que restava obert. La pell amarada de suor i la pudor a fum, mentre algú li deia a la orella que la nit podia acabar bé eren només els simpotmes de que el seu mon, per moments, se'n estava anant a terra.

L'endemà tot havia de ser més clar, sense pors ni resentiments, amb la roba del llit calenta i arrugada i algú al seu costat, però no va ser així. A canvi de això es va trobar, sol, al mig del carrer, nu i fent pudo a orins. Que redimonis havia passat? No ho sabia, el que si sabia és que li habien robat tot, inclòs allò que no tenia i que era el més important per ell, la dignitat.

Aixi podria començar l'història del nostre protagonista. Una història trista i plena d'entrebancs, de problemes amb les dones, drogues i alcohol. De buits de memòria constants, però no sempre habia estat així.

Anys enrera era un executiu valorat. Les seves empreses rutllaven, els diners se li acumulaven al banc sense donar-se'n compte gairebé i la seva vida social era exemplar. A casa en canvi, tot era diferent. La seva dona, preciosa encara tot i el pas dels anys, estava farta de no veure al seu home. Els seus fills, no li fèien ni cas, queixant-se sempre de que el pare no era mai a casa, inclus el seu gos, l'ignorava gairebé i nomès pensava en ell quan li orinava a les sapatilles.

Amb el temps la situació a casa es va complicar, acabant en un divorci anunciat feia temps. La seva dona es va quedar amb la casa, el cotxe, i la meitat del seu compte corrent. Ell es va quedar amb la seva oficina i la seva feina, en la qual va volcar la vida.

Els negocis rutllaven, i cada cop els hi dedicava més temps a ells i menys a l'oci i a la vida. Hi havia nits que gairebé no dormia. Ajudat per la droga i l'alochol aprengué a viure sense dormir.

Es pasava les nits bevent i esnifant al bar del casino, apostant de tant en tant a la rul.leta, però aquest de tant en tant va ser cada cop més frequent, i els viatjes al lavabo cada cop més usuals. Algun cop l'havien fet fora del casino, quan després d'una mala ratxa l'havia pres amb el crupier de torn.

Sense parar-hi gairebé importància va anar deixant de banda els seus negocis. Es va vendre les 2 oficines de Passeig de Gràcia i els garatges que tenia a Marina. Diners que li van servir per continuar jugant una temporada.

Hi havia nits que eren profitoses, que s'enduia els seus euros cap a casa, però normalment no era així. El nostre protagonista no sabia parar fins a quedar sense res, pensant-se que la següent jugada era la seva, pensant en que si parava no guanyaria res, i quan ja no tenia res més a perdre tornava a aixecar un bon sidral.

Doncs bé, aquest pot ser el començament de la història del nostre protagonista. El qual de moment no té nom, però que ben segur que per a alguns de vosaltres, si es que llegiu això, pot tenir cara.

Una abraçada!