Pedàços d'històries

Llàgrimes que omplen el sac de mentides
que els anys altrament han anat recosint,
amb pedaços d'històries de fum malvestides
per ebries estones de sexe consentit.

Perduts en l'albada respecte i confiança,
de lluny ha vingut el teu nom en la nit
com la flor que creix entre plors i recança
com el petal que mor condemnat a l'oblit.

Narra'm llegendes d'antigues batalles,
plora'm somriures que es desfan fil a fil
mentre jo trio del meu cor les deixalles,
per fer que així el dia es llevi tranquil.

Canta tonades plenes d'enyorança
de cançons que amb el temps han perdut el sentit
resa pregaries sola dins l'estança
que tan de dolor amb el temps a guarnit.

Llença al foc totes les esperances,
que torni un dia amb el vent de la nit.
Aquell que es va perdre per tantes venjances,
que ara segur jeu sol, fred i adormit.

Petons a tots!!