Contrastos

Un relat de: Josoc
Des de sempre, el primer que acostumo a fer cada dia just acabada de despertar és obrir la finestra. Avui he trigat una mica a decidir-me a fer-ho. Eren ja passades les 9 del matí. Un raig de sol ha entrat i m’ha omplert de claror l’habitació. També ha entrat un brogit de rialles infantils. Un grup de nens i nenes, acompanyats dels corresponents monitors s’acostaven a la plaça de davant de casa meva. Aviat podré sentir els seus cants, ja que està prevista una trobada de corals.
Que diferent tot de fa més o menys un mes, quan la meva mateixa acció d’alçar-me del llit per obrir la finestra, va ser provocada pel so d’un crit de terror i la remor de corredisses i el que va entrar va ser una gran onada de flames i fum espès que m’ho feia veure tot fosc i que vaig engolir de ple i em va provocar una seriosa intoxicació.
S’havia calat foc al pis de sota del meu, pel motiu que fos, i va anar creixent sense que ningú hi posés remei, de moment, perquè tothom havia marxat cap al treball.
Algú d’altres pisos, més matiner que jo, va donar l’alarma i va avisar els bombers. I aquesta va ser la causa del meu despertar.
I de què hagi estat un temps fora de casa. I de què, avui, sàpiga veure la cara bonica de la vista de què disposo, esborrant una por primitiva d’obrir de nou la finestra.

Comentaris

  • Per trobar sentit a aquest escrit[Ofensiu]
    Josoc | 25-01-2011

    s'hauria de llegir primer Estrany monòleg, com ja deia en la introducció, i fixar-se en quines són les paraules del repte que l'àvia proposa a la néta.

  • Unaquimera | 25-01-2011

    Ei, Montserrat, quina casualitat: ens van publicar nous relats amb la mateixa data! ;-))

    El teu relat fa pensar que de vegades fa falta un ensurt per saber valorar tot allò que tenim i que normalment sembla no tenir importància... fins que un succés fortuït com el que tu descrius fa perillar el que semblava permanent, inalterable, gratuït, ... i la por s’obre camí endins nostre, fa el seu niu i ens recorda que qualsevol seguretat corre perill, ai!

    Per si vols llegir una experiència diferent però semblant: AI!

    T’envio una abraçada des de la meva finestra,
    Unaquimera

  • les dues cares de la moneda[Ofensiu]
    joandemataro | 25-01-2011 | Valoració: 10

    que gairebé sempre té la vida, com bé dius cal gaudir del que tenim amb valentia
    gràcies pels teus comentaris tan amables i propers
    abraçades des del maresme
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114545 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.