Conjur

Un relat de: Emelkin

El conjur de les paraules,
desafiant el silenci
i els seus versos d'absències,
avui convoca tardors
punxants.
No vam ser capaços
d'embriagar les hores i,
en conseqüència,
vam anar perdent el sentit.
- Aquell sentit de les coses
que quasi no se sent.-

La fredor de la distància,
desafinant el silenci
i la seva cadena infinita
d'enllaços absurds,
immobilitza els músculs cansats
del rellotge.
El conjur del passat
és una pràctica de doble fil,
i ambdós ens fereixen.

El conjur de les paraules,
desmembrant el silenci
i les seves agudes agulles,
ens atrapa entre els bocins
d'aire
que ens separen.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer